El cim d'America, el cim del projecte.

Hola a tots i sobretot bon any nou!!

Se que vaig un pel tard, es el que passa quan un esta fora d'orbita, quan estas a dos dies de la carretera mes proxima, quan ets fora de qualsevol civilitzacio o mon modern. Aixi ha estat, he viscut el cap d'any a 4.200 metres, al camp base a Plaza Argentina, sota l'Aconcagua, proper al glaciar dels Polacs i amb un munt de gent preciosa, que han compartit amb mi i l'Elena uns dies inolvidables. Hem estat 15 dies a la muntanya i amb molta sort, doncs el clima ens ha respectat bastant. L'Aconcagua ens ha ensenyat tots els seus colors i caracters i ens ha deixat pujar dalt el seu cim, alli les emocions i els sentiments varen esclatar, un any!, un any de muntanyes, un any d'Andes, un any d'amics nous i de trobar-me amb gent estimada. Tot ha estat tant fort per mi, tot ha estat tant bonic, que no puc expresa-me amb paraules sense que la pell se'm posi de gallina tocant les tecles d'aquesta computadora. Soc feliç, soc feliç com mai, com sempre, com m'han ensenyat i com he apres sol, la gent que m'ha envoltat m'ha fet sentir el mes privilegiat del mon, he apres, he apres a riure sol i en companyia d'extranys, a plorar com a esser huma que soc i a emocionar-me escoltant les vides que ens envolten i que un dia el desti fa que s'ajuntin. Aqui us venen unes fotos de l'ultima muntanya, del cicle que s'ha tancat, pero que en deixa un altre d'obert. Els Andes m'han fet com a persona i la gent que els envolta, les seves cultures i els seus paisatges m'han curtit com a animal que soc, nomes els puc donar les gracies i dir-los que aqui hem tenen pel que necesitin, soc una part d'ells!!!!

Fins aviat, ja us enviare la cronica dels Aconcaguas, la mes alta del projecte. L'Elena i jo, us desitjem un bon any i unes bones sensacions, el millor per tots!!! Somieu, somieu molt.. despres ja es complira tot!!!

El Rusky dels Andes