Hola familia, com esteu??? Jo ja molt millor, he estat uns dies bastant fotut, amb tos, calfreds i dolor al pit, pero poc a poc i amb remeis casolans i fruita ja m'he recuperat bastant, suposo que he agafat un xic de bronquitis, per aixo anire amb compte a l'alçada els propers dies Be, doncs he estat uns dies al Cusco, pero no visitant museus, ni passejant per la ciutat, sino que estirat en un llitet i amb una televisio al davant. Al pis de la Liz, la noia que vaig coneixer fa dos anys, es un piset de tres noies, una francesa i dues peruanes i m'han cuidat molt be, per aixo ben recuperat, ara tinc moltes ganes de ficar-me a la zona del Ausangate, una serralada un xic mes al nord.
Aquests dies al Cusco el temps no es que hagi esta molt be, pero es el que hi ha, aquest any es un any de "Niño" i aixo fa que hi hagi canvis meteorologics extranys, pero be a tot el mon es igualAl Cusco he visitat en Xavi, el noi Catala, que te un restaurant. Ara ha canviat de zona, es mes proper a la plaça d'Armes, realment va ser bonic tornar-se a trobar, vaig sopar alli i varem recordar moments i tambe ens varem explicar les noves.
He estat uns dies tancat a casona, pero tambe he sortit a buscar informacio i comprar el menjar per endurme'l a la meva propera excursio andina. Ahir, la Liz em va portar al "Hogar"on havia treballat, una casa d'acollida de nens. Es a Urubamba, al "valle sagrado", un lloc precios i mes calid que el Cusco, amb bones vistes sobre les muntanyes nevades i altres elevacion de formes i colors diferents. Alla varem passejar pel poble, em va explicar que potser tornaria a viure en aquesta ciutat, doncs teun projecte d'ONG i sera proper a la ciutat. Em va sorpendre la quantitat de nens que hi ha, pero es que el clima es calid, hi ha molts fruiters, inclus hi havia ametllers que estaven florin, no vegis quina il.lusio al veure la flor rosada i dolça d'aquest bonic arbre. Varem anar a la casa, amb un tricicle motoritzat, son massa!!, sembla que siguin inestables, pero collons!!, com s'aguanten,jejejeje.
A la casa hi ha uns quinze nens, durant la setmana viuen a la casa, pero el barri del costat es on hi tenen a les seves families, unes families amb pocs recursos, amb molts fills o nomes amb pare o mare, i ha la casa acullen els mes desafavorits. Son nens ja molt educats, eixerits i molt macos, pero esclar amb problemes i amb el que ocasiona haver viscut apartat de la ciutat i d'escoles. El centre el va obrir una dona italiana, la Ama, hi ha cinc o sis voluntaris, que es van canviant cada mes, ara per cert, hi havia tres noies catalanes, jejejeje, quins collons.
Els nens van a escola pel mati i per la tarda tornen al centre, menjen i despres fan activitats varies. Una de les mes destacades es un taller de teatre i despres van per les ciutats a fer les obres, inclus al Cusco actuen, son ben eixerits. I be, doncs va estar molt be, una cara bonica del voluntariat internacional, joves amb ganes d'ajudar i fer riure a tota aquella colla de mocosos i vius nens. I avui ja marxo cap a Tinky, un poble que fa dos anys em va ocasionar un cop psicologic bestial, pero que espero ara sigui mes tranquil, ja conec algu pel poble i tambe se cap on haig d'anar, pero fa dos anys varem arribar de nit, era festa major i tots anaven fins al cul, cantaven la musica dels Andes i per Deu semblava que m'havia drogat amb LSD!!.
Estare sol, pero encara no se on anire, doncs vull fer algun ascens extrany en cims mes al nord i ja veure com llogar arriero, si m'hi porten, a veure on hem porten, tot esta obert....... Tot i aixi, hi ha turisme en aquella zona, espero veure algun gringo de tant en tant, estare per alli uns set dies i despres ja tornare cap el Cusco, en direccio a Huaraz i mes tard m'espera el Huascaran Sud, el mes alt del Peru. Be, familia, amics i coneguts.........cuideuse molt, jo estare de nou on m'agrada al mig del tot i del no res. Us estima el rusky I, salut i força!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada