Canvi de pais, Peru al descobert...

Bona tarda o nit, o dia.... tot depen d'on collons estem.......

Be, jo ja estic al Cusco, pero no ha estat tant facil arribar-hi i mes dificil sortir-ne, doncs els mestres protesten i tallaran dos dies les carreteres, es massa!!.

El Cusco esta precios, tal com me l'imaginava, ciutat historica que guarda secrets i energies que pocs poden sentir. Plena d'esglesies fetes pels incapaços (espanyols..), plena de murs Inques centenaris, de pedres enormes tallades i posades com mai cap constructor sabra posar, els Inques, quina cultura.

El Cusco tambe es ple de gringos, pero ple de veritat, fa por, inclus a vegades una mica de fastic o rabia, pero be.., que soc jo???????? Gent amunt i avall, cameres que no paren de funcionar, nens i nenes demanant sense mesura, gent venent per tots racons, artesans, comunitats que venen amb llames i com no..., una pobresa i miseria amb menys intensitat que a La Paz, pero de igual duresa.......... Les nits al Cusco, tots els que hi hem estat sabem que no s'obliden, doncs aixo segueix igual, aixo si amb mes oferta, mes pubs i discos, “aqui te regalamos un roncito!!!!”, “aqui te damos una bebida gratis!!!!!”. He notat que en dos anys hi ha el doble d'establiments d' oci i hosteleria, ja siguin hotels, alltjaments, hostals, bugaderies, internets, agencies, restaurants......., el canvi es grandios i l'oferta infinita, aqui,et fan de tot!!!!!.

Be.., jo vaig sortir de La Paz ahir, el cel era gris encara tancat, com trist de la meva marxa, pero ja li vaig dir que tornaria. Fem el cami fins a Desaguadero, frontera amb Peru, desde el bus es veu com la neu ha caigut amb ganes, desde el Alto i seguin tota la cordillera Real amb la vista, un imagina el be que sera aquesta neu. A Desaguadero es massa..., ens trobem una cua al mig del carrer per passar, tot son transports i s'han fotut al mig sense vergonya, es van carregant i marxen a La Paz, pero es que no ens deixen passar, arriba la poli i la cosa s'arregla, jo ja he conegut tres argentins i una noia Francesa, la Lilu una companya preciosa i jove jejejejeje!!! Passem la frontera sense problemes, nomes que no m'assemblo gens al Rusky del passaport i sempre hi ha bromes, ens informen de piquets a l'altre banda de la frontera, pero amb el cor fort ens introduim al Peru.

El Titicaca ens acompanya a la dreta, a l'esquerra, altipla, conrreus, turons, comunitats, bestiar........la dura vida a mes de 4.000 metres. Arribem a Puno, despres de creuar un poble on els focs dels pneumatics encara fumejaven a la carretera i tot un carril inundat de rocs i blocs que tiraven els manifestants, un furgo blindat em diu que aqui hi ha hagut gatzara. Sortim de Puno, el Titicaca es despedeix, conec a una parella Catalana de St.Cristina d'Aro, els van perdre les maletes al aeroport, i els explico tambe els meus problemes amb les aerolinies i riem resignats. Començo a connectar amb la Lilu, s'assenta al meu costat, abans hi tenia el Catriel, un noi argenti amb el que compartia mates i converses d'escalada. Ja ben fosc, a les nou arribem a el Cusco, despres d'un viatje de 13 hores, estic cansat i la Lilu tambe, la Liz la noia que conec del Cusco ja deu haver marxat, li vaig dir que arribaria a les set i son les nou. Al final, ens ajuntem amb la Lilu, anem a un hostal, esta bastant be, ho deixem tot i a sopar, quina gana!!, tot el dia sense menjar res.

El Cusco esta precios, em fa sentir com a casa, quines sensacions mes extranyes em fan sentir aquests llocs, tant llunyans pero tant propers dins d'un. Les parets, la gent, l'olor, els colors, els taxis, tot esta igual, pero la nostalgia m'ho fa veure mes bonic. I be, amb la Lilu al final la liem, primer sopem amb gana, despres a fer una copeta, escoltar folklore i ja a la plaça d'Armes, (on tothom m'ofereix drogues) ens fiquem en dos discos, acabem contentonts, ballant i rien com gringos que som. No molt tard anem a l'hostal i la son ens enbolcalla, quin dia........ L'endema em vaig desvetllant, ja desde d'hora es clar, pero m'enrecordo que a el Cusco ja havia tingut aquesta sensacio fa dos anys. Em llevo, em dutxo i anem a esmorçar, sorpresa!!!!! ja hi ha tots els manifestants, els professors amb els seus cartells, pancartes i els megafons de rigor (que a mi em fan molta gracia), canten els lemes i consignes contra el president, el govern i tot deu...... Caos de colors, pero aixo si, somriures i pau, com els admiro, protesten inclus en files, sense desordre, son la ostia!!. Esmorzem i anem a trobar la Liz, despres de donar voltes per San Blas, trobem casa seva, esta constipada, pero esta com sempre, molt maca i sobretot feliç. Em deixara quedar a casa seu els dies que estigui a el Cusco, espero que m'enseñi on treballa amb la ONG i quins plans de futur te, realment idees bastant bones per les comunitats......

Be i ara anire a veure en Xavi (el del pa amb tomaca) tambe el Walter (7angelitos) i buscar informacio per anar al nord del Ausangate uns dies,set o vuit, alla hi vull fer un trek i si es pot alguna ascencio encara millor, esta tot per descobrir encara a aquesta zona tant remota. Be, de moment al Peru tot be, vaga fins dema passat, amistats, colors i sensacions diferents, molt per viure, molt per veure.....

Cuideuse tots molt, us anire informant, un petonas a tots/es!!!

Salut i força!!!