divendres, 1 de juny de 2007

De Sucre a Coroico, pasant per La Paz.

Buff que be, ja estem arribant a la Paz. Despres de 13 hores de bus, collons ja era hora. He passat quatre dies a Sucre i nomes m'hi volia estar dos dies. Pero es que ha estat molt be, hem fet una bona colla, semblavem la UE, alla on anavem erem Catalans, Belgas, Danesos, Italians, Anglesos, Bolivians, Francesos i tots junts, ballant i maman com bons amics. Pero ens teniem que separar i per molt greu que em sapiga, es un dels punts del viatje, coneixer i separar-te, es el que fa mes mal, pero tambe enforteix molt la ment.

Ara estem baixant del Alto, estic amb el Julio, l'amic urbanita, estem flipant de la vista que tenim de la ciutat i com no, del Illimani, que esta començant a rebre els primers raigs de sol del dia, ara son les set del mati i baixem corrents enrere les combis que porten la gent a treballar, el Alto es un caos i a mes i fa un fred que pela, doncs ara feia dies que ens haviem acostumat al bon temps, aiss quin mal.

Arribem a l'hotel Torino, salutacions i abraçades i ja ens destinen a les nostres celdes, ara m'ha tocat la 68, amb vistes enlloc. Baixem a esmorzar i com sempre, faig de guia al nou benvingut que arriba, notem el fred i no el soportem i com no: la contaminacio dels tubs d'escapament ja comenca a fer acte de presencia als nostres adolorits pulmons. Vaig a veure si trobo el Didac, el guia Catala de l'agencia, es en alla i te noticies, ell diu que dolentes, jo ja no se com catalogar-les, pero espero pacient l'explicacio: resulta que com que el pressupost del tema del IMAX es força gran i com que hi ha molta gent ficada pel mig, la cosa s'endarrerida un mes, aixi doncs comença el dia 15 de Juliol. Jo, mig adormit del viatje, tip de l'esmorzar i tocat pel fred, reacciono molt tranquil, m'haure de replantejar de nou el viatje, per dins em moro, doncs ja ho tenia coll endins, el dia 10 ja estava arribant, i tot....... Pero be, si tots els problemes fossin aixi......en Didac s'en va a Xile, tornara el dijous i potser el dissabte anem al Huayna Potosi, si, si, de nou al Huayna, semblare un guia, pero es que necesito mourem i amb ell tot es mes facil pel tema transport, material, calers jejejeje.

Passem el dia voltant, tambe faig una petita migdiada, el cos se la mereix. Al vespre anem a sopar, per sort hi ha un grup de musica Cubana i gaudim d'una bona vetllada. El dimarts em llevo molt be, les hores que he dormit m'han deixat ben descansat, pero tinc el coll un xic irritat, ja ho vaig notar a Sucre, en alla una nit vaig quedar sense veu i crec que ara venen les consecuencies. Amb el Julio anem a esmorzar, ell molt foll, demana un tomaquet, i diu: "encara que sigui amb oli de girasol, avui esmorzare pa amb tomaquet". Jo m'ho miro, i li dic: "esperat aqui que ara baixo", vaig volant a l'habitacio i busco l'oli d'oliva que tinc per la muntanya, quan arribo, encara amb la llengua a fora, el sorprenc, "oli d'oliva!!!!!" Ens fotem un pa amb tomaquet de collons, la gent suposo que no enten res de res i nosaltres tanquem els ulls, saborejant aquest petit plaer.

Passegem per la ciutat, ell busca informacio de vols, de trens, de bicicletes, de hostals...i jo, be jo, tinc el cap encara pensant com organitzar-ho tot, em sembla que ja ho tinc, aviat arribara el Pere Vilarasau, i amb ell estare fins que arribi el dia 15 de Juliol. A la tarda m'informo de com anar cap a Coroico, amb transport public, sera ben curios i complicat, pero decideixo ficar-mhi tot sol, doncs el Julio es quedara un dia mes a la Paz, te classes de salsa.

Al vespre passegem per la avinguda 6 de Julio, ja es fosc, pero tot esta iluminat, un grapat de gent va amunt i avall i de sobte ens sorpren una petita manifestacio, aaahhh, es a favor dels esports en alçada a favor del futbol a Bolivia, doncs no se si us en heu enterat, pero el Blatter, el peix gros de la FIFA, diu que prohibeix el futbol a mes de 2500 metres d'alçada, collons i d'on ho treu aixo ara?, poder ja no necesita ara el vots dels paisos andins per ser reelegit? a mi personalment em repugna la idea, em sembla que hi ha quelcom mes, que no esport enrere aquesta decisio, pero be, al igual no l'entenc!!!!

Amb el Julio anem a sopar, ell va fluix per culpa de les salses, son coses que passen amb les coses picants, jejeje. A les deu ja soc a dormir, estic cansat el dia ha estat pesat i dema atravesso cap al tropic, m'espera la verdor, el bon clima i la tranquilitat d'un petit poble. Em desperto just a les vuit, preparo la motxilla i vaig a plegar la maleta grossa, nomes m'endure quatre quilets de roba. Esmorzem amb el Julio, i com no..., pa amb tomaquet!! i ens despedim, ell es queda avui a la Paz i dema vindra amb els Italians a Coroico, ells han arribat avui a la Paz, pero de nit, i ara mateix encara dormen.

Surto del Torino i ..., collons,que fan a la plaça?, es sent molt xibarri, m'acosto, hi.......aaahhh, collons, han organitzat esports al carrer, han tallat el transit, hi ha de tot, juguen a Voley, a Futbol, gimnastes, salten a corda.......que fort!!, s'ho estan agafan fort aquesta gent. Estan indignats amb la decisio de la FIFA i han organitzat un munt d'actes per tot el pais, son la ostia!!, seran com siguin, pero a l'hora de protestar en saben mes que molts d'altres de paisos. Aprofito per fer alguna foto, doncs fa goig la plaça, hi ha gimnastes que inclus fan un castell, com la vella dels xiquets de Valls si fa o no fa...

Vaig al carrer on m'han dit que surten les combis per anar a la Villa Fatima i per sort, nomes arribar en veig una, hi pujo i comencem una travessa per la ciutat, que ens porta a la zona dels Yungas, on surt la carretera que va a la selva. Villa Fatima es un barri, un barri brut, ple de gent amb presses, venedors de tot i mirades que maten. Des d'aqui surten els busos que porten a Coroico, compro el tiquet, haig d'esperar una hora i mitja abans no surti. Passego pel barri, bec un suc de taronja, miro el transit de gent i de cotxes que hi ha, es divertit, al menys hi ha 10 minibusos, tots van a Coroico, tots estan al carrer, el pas es minim, pero per alla hi passa tothom. Venedors de coses em volten pel costat, pero no necesito el que tenen i mels trec de sobre. Tambe hi ha mamites que venen esmorzars, peixets fregits, sopetes calentes, xoclo(Blat de moro)bullit, les olors del menjar es barregen amb la contaminacio dels cotxes i busos que no paren de passar, quin show!!.

Soc l'unic gringo que hi ha per aqui, pero em sento segur, doncs porto la gorra de l'Evo Morales, jejeje, e intento barregarme amb la gent. Un cotxe carregat de sacas gegants arriba, em sembla que son de fulla de coca, pero m'hi acosto per assegurar-me, i si, son plens de fulles de coca, que folls!!. El viatje comenca, som pocs al bus, ni baixant el preu del bitllet(es el que ha anat fent el venedor) no s'ha omplert, per mi millor, doncs podre voltar pels seients, buscant la vista dels paisatges i gaudint dels color de la selva.

En poca estona ja estem a la Cumbre a 4.700 metres i comenca el descens, jo ja m'ho conec aixo i aprofito per mirar el paisatge amb mes tranquilitat, doncs l'altre cop tenia que baixar apretant els frens de la bicicleta. Fa un dia precios, blau, amb boires que juguen enfilant-se a tots els cims i els esperons mes verticals. Baixem i baixem, arribem als controls policials, aqui es veu que ha plogut, tot es ben moll i la boira molt mes densa ens va acompanyant mentres ens engoleix dins seu. Passem el trencant de la "Carretera de la Muerte" i seguim per la nova carretera que han construit, llastima de la boira, doncs la vista deu ser celestial, pero fins un bon tros avall, nomes veig les plantes que hi ha al costat de la carretera, aixo si, ja es deixa nota el calor del tropic. Passem un parell de tunels, un de llarg, on trobem gent que treballa a les carreteres.
Per fi, el sol torna a manar, llueix com l'astre que es i les vessants verdes i verticals semblen agrair-li el calor i la llum que els hi regala.

Un riu serpenteja metres i metres avall i al fons, en un turo enfilat, el poble de Coroico, que bonic i assolellat es veu. Baixem fins al riu Coroico, on s'ajunta amb un altre afluent, l'aigua rugeix i treu espuma, pero nosaltres ens separem d'ell i ja pujem direccio del poble. Hi ha una mare jove i el seu fill que dormen al compas dels bots que fem, s'ha quedat amb el pit a fora. Feia estona que el nen plorava, ella li ha donat el pit i ara,els dos han quedat ben relaxats, fan goig. I per fi els color de les cases m'atrapen la vista, recordo el poble d'haver-hi passat i una sensacio d'alegria entra dins meu, passem la plaça, el bus no para, pássem el poble, el bus no para, "collons...!!, i en Corioco que,no se para???? "els hi crido.

Baixo ja uns metres despres del poble i com un caminant, hi entro a peu, cansat del fred, entro al paradis, al paradis dels mosquits, que tarden poc a fer-mo saber. Busco l'Hostal Cafetal, es a les afores, demanant, demanant, el trobo i entre gossos, francesos, plataners, lloros i altres arbres fruiters i selvatics em relaxo, ja soc a Coroico.


Salut i força!!!

1 comentari:

masfi ha dit...

aquest comentari no és pel ruski!! és pel pepe ke tira neveras desde dalt las crestas! jejeje

ke guai ke coincidissim allà, ke petit és el nostre país!! bueno aviam si ens anem trobant o fem alguna sortideta, ke sempre mola.

bueno et deixo el meu mail, ke por eso stoy aki!

>>>elmasfi@hotmail.com

de fet ja te'l podria haver dit al cim, pro no hi vaig caure! jeje

ale cuideu-vos i a disfrutar de la vida com sempre, ke és el ke toca!!

SALUT I ABRAÇADES pels malgratencs, i pel ruski també!!