dilluns, 2 de juliol de 2007

Emocions solitaries a l'est del Illampu. II

24 de juny, collons, havia posat el despertador a les cic i quart, quina hora es? vaig pensant mentre es fosc, pero m'adormo i quan em desvetllo la claror ja es fa present en la lona de la tenda, merdaaaaaaa!!! No l’he sentit, corrent i volant em vesteixo, entre mitjo i mitjo prenc una galeta, m'enduc mandarines i aigua, xocolatines i algun fruit sec, amunt nen.


Surto de la tenda disparat com una molla, el dia ja esta a punt de trencar els colors foscos de la nit, de lo nervios que estic ni sento el fred, em miro la muntanya, aqui vinc, espero trobarte be. Pujo, amb la vista faig el cami, doncs no hi ha res, pel dret, be.., ja em coneixeu, pujo tarteres, la morrena i just vora el material em venen aquelles ganes tant cruels de cagar pel mati, aaau doncs rere el bloc aquest.


Em giro, les muntanyes que ahir em van fer somiar, avui s’han llevat mes maques que mai, com maquillades per mi, els ho agraeixo, menjo un xic i segueixo fins a l'entrada de la glacera (on crec que puc entrar). Em poso els grampons, nervios i espitos, doncs entro en una glacera desconeguda, pero l'instint em dona molt bones vibracions. L'entro dos-cents metres amunt d'on comenca, els nervis es relaxen i ja sobre el dur gel, pas rere pas, vaig desentratllant un petit laberint glacial que em fa pujar poc a poc al cim. Em canso sovint, el pas que tinc es massa rapid, les ombres amb el sol creen dibuixos magics, paro i em giro, un mar de cims em saluda a l'altre banda, son les forçes que necesito. La glacera es fa un xic mes dreta, pero la gaudeixo, vorego un parell d'esquerdes amenaçants i ja estic vora la cresta cimera, doncs el cim acaba en roca. Grimpo i vorejo per la dreta la cresta, blocs gegants de granit i algun tram de neu, precedeixen la meva arribada al cim, ja hi soc, es massa!!. La vista,que us puc dir, es grandiosa, el que un sent, despres de fer aixo, veure tant i tant i estar sol, sense compartir-ho amb ningu, es massa, un parla sol, riu sol, s'emociona sol.....i com no, al no tenir mapa ni saber el nom del cim, el batejo imaginariament, aquesta sera la Punta Gavarresa, en referencia al gran riu nascut a Alpens. Els metres..? doncs no els se, pero imagino uns 5.500 metres.


Bec i menjo, poc ja em coneixeu i de seguida li busco una continuacio, es d’hora, i vull coneixer mes avui, al sud, marxa una cresta de granit, blocs i blocs, com en dominó, baixa i es perd en una glacera que porta en un altre cim, s’ha de provar…, jejejeje. Abans em trec els ferros,i gaudeixo de la vista al sud, on veig inclus l'Illimani, i mes lluny La Paz. La cresta es delicada, a vegades per la dreta, a vegades per l'esquerra, desgrimpar, vorejar, saltar i jo com foll, gaudint de cada pas, de tot, estic atent, tant atent que soc energia pura. En l'ultim tram haig de baixar per un corredoret, ferros en mans i peus i avall, merda!!, em sorpren un ressalt de roca, dos metres de tall fins a la glacera. Em giro, els grampons grinyolen com bojos en la pedra, s'agafen i un pas mes i el gel em soste. Aquesta glacera tambe es bonica, salvatge, desconeguda, pero em dona bones vibracions i m’hi llenço, baixo fins a un collet i despres de vorejar unes esquerdes gegants comenco un ascens per l'esquerre que puja fins al cim. La glacera marca be les esquerdes i aixo em facilita l'ascens, el cami em sembla magic, paro i bufo, em giro i contenplo, es un ball de nit i m’ha tocat ballar sol amb la mes maca. Pas a pas m'acosto a la cresta cimera, tambe es pelada, roca, bloc descompost i deixo els ferros al gel, per traçar la linea que em pujara. Aquesta es mes dura, exposada, pero poc a poc desxifro l'entrallat, i em sorpren al cim una fita de pedres. S'obre mes vista, mes vista al sud, Chachacomani, Huayna Potosi, Chaeroko..... tot de cims, la Cordillera Real, nens!!.


Bec el que em queda d'aigua, sempre amb poca Raulet…. Reposo el cos i la ment dels darrerds esdeveniments i desde el cim traço un cami imaginari, haig de sortir de la glacera, hi haig de sortir per aquesta, passo de anar a la Punta Gavarresa, (a per cert, aquest cim el rebatejo com a Punta Relat), com els rius, aquest dos cims estan lligats per cresta i glacera i al final es tornen un. Els nuvols que entren per la selva, avui van mes rapids del compte i s'acosten ja als cims, i em posen alerta. Atent surto del cim, em calço els ferros i baixo feliç i somiador de la glacera, m'encanta la sensacio que sento, la grandiositat del tot, em sento tant be al haver vingut, no se com expresarme....

El gel sota els peus ja s’ha desfet un xic, pero la seguretat es maxima, travesso la zona plana de la glacera, els dos cims em soriuen altius, un a cada costat. Travesso una esquera amb compte, si pogues baixaria per aqui.....uiiiiiiiii, quin tall, merda!!, no es pot. Decideixo seguir baixant la glacera, mes avall esquerdes enormes em regalen formes i colors que la camara no pot deixar passar, davant tots els cims del circ miren la meva progresio, i jo…, jo a la meva, mirant sota els peus, que res fagi soroll. Per sortir l'ultim tram haig de desgrimpar rimaies, esquerdes, tot i aixi tot tapat, tot bastant segur, ja em van dir que aquest any ha nevat mes a Bolivia del normal i les glaceres estan mes plenes. Surto de la glacera, exhaust, mentalment desfet, fisicament cardat, buff.., quin descans al tocar de nou roca, no molt ferma, pero roca. Em trec roba, menjo i comenco un boig descens, ara per aqui, ara per alla, al fons un llac blau i la Pampa gegant m'orienten, ja es casa meva aquest lloc. El tram final trobo petjas de llama, torrents amagats entre la vegetacio, bec com boig, estava asedegat i segueixo baixant, parant cada moment, gaudint de la vida, de tot, de tots.


Un rapinyaire escandalos em fa sentir el seu descontent al passar per alli, esta a les parets de roca, potser i te el niu. Jo per arribar al meu niu, haig de vorejar la pampa, per la dreta i aviat ja estic estirat, descalç i intentant pair el viscut avui. Avui es dia de rentar-se, jejeje, decideixo rentar un parell de mitjons i la meva cara i cabellera. Collons l'aigua!!, que freda, es que a mes es grisa la molt cabrona, pero que be que si esta un xic net, tot i aixi no hi guanyo gaire. Menjo un xic i poso a eixugar els mitjons, els nuvols tapen el sol, la pampa esta freda, pero al obrir-se els nuvols, la vida torna a revifar i jo tambe, tambe els ocells cantem contents. Per pair el menjar decideixo anar a voltar, baixo i travesso un llac, grimpo, salto de bloc en bloc, anire fins a Laguna Negra em dic, pero els nuvols i la boira deixen anar uns flocs de neu, merda!!, tinc la tenda oberta, el sac a fora, roba estesa, collons..... pero no corro, torno per una altre banda, com anestesiat pel paisatge, no m'importa si neva, no m'importa res, nomes sentir el que sento, la natura tant propera.

Arribo a la tenda i res…, quatre flocs, fare pasta ara, pero passa el que no tenia que pàssar, de l'encenedor salta un roquet i cau a l'herba, a la extensa i densa herba, es la pedra de l'encenedor i la perdo, merdaaaaaaaaaaaaa!!! Em queden alguns llumins, pero.., ostia, per encendre el fogonet tenia que provar i provar, almenys sis cops, de llumins en queden 30, aixo vol dir, cinc apats, ostia, merda,!! per que aixo, ara que tot anava be, resignat em dic, aixi es la vida, aixi van les coses nen a la muntanya. Sopar i cigarret, colors foscos es barregen amb la boira que fa estona es la "dueña" de la Pampa, surto a fora a pixar i em sorpren un paisatge de guerra, la boira esta a uns 50 metres de la tenda, una cortina i de darrere sembla que hagin de sortir un exercit a peu, guerrers pintats, enfadats, amb destrals, uuaaa!!!! Ja mes tranquil, en la negra foscor de la nit, escric, llegeixo, canto el Calamaro i imagino les llames assentades vora el campament, amb els ocells i les bizcaches, escoltant-me i aplaudint-me, bona nit, fins dema a tots.




NIT DE MITJA LLUNA, TOTHOM DORM,

AL MEU VOLTANT TOT ESTA ILUMINAT,

ELS CIMS REPOSEN, ELS TORRENTS GLACIALS HAN DEIXAT DE BATEGAR,

SI DE VERITAT EXISTEIXEN ELS ANGELS, SEGUR QUE ESTAN ALS CIMS MES ALTS, CONTEMPLAN LA TERRA COM DESCANSA, SEGUR QUE RIUEN I JUGUEN AMB LA NEU,
CADA NIT ES MAGICA, CADA NIT ES UNICA!!!!!!

salut i força!!