diumenge, 22 de març de 2009

EL GRAN ATLAS, IN SHA ALA !!!

Som diumenge 25 de gener,l'avio comença a fer sorolls,els petits instants de nervis afloren,pero deixen de fer coisor quan sentim que ja no toquem a terra.Aixo vol dir una cosa,comença el viatje,comença una historia que no se sap on tirarà,no se sap per on pasarà,pero dins meu hi ha quelcom que es remou,deu ser la vida.Volem i volem,creuem la peninsula histerica,veiem la gran nevada del sud d'españa,Sierra Nevada fa goig,i com espectadors privilegiats,contrastem imatges de cel,mar i terra,que bonic es volar,que afortunats son els ocells.Creuem l'estret,i continuem baixant per l'est del contimnent,per la seva costa,Casablanca,Rabat,tot es sota nostre.De sobte una enlluernada ens colpeig,a l'horitzo,despres de lluitar contra el temps,els primers rajos de sol del dia impregnen aquest blau i enorme cel.Realment la primera llum del dia calenta ens ha rebut,i mentre donem voltes per aterrar,aconseguim avistar el nostre objectiu,el gran Atlas,proper a Marraquesh,la serra del Marroc.L'aterratge es de primera,i sortim del avio satisfets i agraits,comencem a fer les cues pertinents de quan marxes a altres mons,passaport,quants dies d'estada,per que vens????les preguntes se succeeixen,i al final sortim del aeroport,amb la moneda del pais,i dins un taxi banyera,ampli confortable,pero que no marca velocitats ni nivells,ja estem al Marroc.Sortim de Marraquesh rapidament,el Ybrim ens diu que el temps esta bastant mogut,aqui,tot es pla,de color rosat per les construccions,i en algunes zones arbres i palmeres li donen un toc mes Africà.Al fons ja veiem les grans muntanyes,estan ben nevades,les arestes i les valls es veuen ben omplenades de la benediccio blanca,de la vida.Serpentegem per l'ultima carretera,creuant el poble d'Asni,i alli anem direccio Imlil,el poble que hi ha als peus de la muntanya del Toubkal,el cim mes alt del nord d'africa.Alli hi arribem,entre conreus de noguers,i algunes zones on cultiven farratge,el Hassan,el conegut del Mill ens ve a recebre,es un tio molt atent,ens acompanya a casa seu,i alli hi prenem el primer te del Marroc,amb menta.La caloreta de la infusio s'agraeix,doncs a fora hi neva,i la neu ja fa dies que es posada aqui,a 1700 mtrs,nosaltres,avui volem pujar fins els 3240 mtrs,on hi ha el refugi Lepiney,podrem??.Deixem els trastos que no necesitarem als cims,pero al igual pesa bastant la motxilla,anem previnguts,portem algu de porc i alguns dolços que ens seran de bon ajut quan la calor o el fred ens ataquin a les arestes.Sortim de casa el Hassan,esta en una zona molt abrupte,els carrers son corriols,s'escola aigyua pertot arreu,els nens surten amb els ulls encara bruts,i se sorprenen de la nostra sortida,deuen pensar,on van aquests amb el temps que fa??baixem al torrent,i despre comencem a remuntar una pista que fa zig zag,alli ens creuem amb un nen que fa esqui de muntanya,be,es el que sembla,i el seu somriure m'inunda gratament.La neu que cau es molt humida,es aigua,i aviata quedem xops de fora,per dins la flamarada sera molt dificil d'apagar.Creuem una gran zona de pedregar,es on el riu o els rius s'eixamplen i desguazen tot el que la primavera els sobra,tot i aixi es ple de neu,i hem d'aprofitar una trista traça que a vegades ens traeix.Remuntem per la llera esquerra del riu,baixa un pastor amb el seu petit ramat de cabres,no veiem herba,tota esta sota la neu,pobres besties,pero se les veu ben vives.A sota queden els ultims noguers,i sense parar gaire ens endinsem a la vall,aviat el pas comença a relentir-se,pero no decau.Amb penes arribem a Sidi Chamaroux,un santuari que hi ha quasi a la meitat del cami,alli ens invadeixen petits venedors,la nostra cara els repeleix rapidament,estem per altres coses,i d'aci en amunt no hi haura traça.Continuem pujant,i de cop,la boira baixa,el vent aumenta i la nevada es torna mes violenta,la pregunta de si ha esta gaire acertat sortir avui comença a ficar-se dins nostre,pero els dos,al nostre pas,no deixem enfontsar-nos i seguim la lluita.Ens anem rellevant,la neu a vegades fins la cintura ens desespera,algun cop petites marques a la neu ens orienten,no se si be o malament,pero seguim endavant.La visio nomes arriba a uns deu metres quadrats,potser millor,pero a vegades es dur seguir endavant asense saber on vas.Es divisa al fons el refugi,una ventada ha netejat les boires,pero aquest tram es torna durissim,i junt amb dos marroquins acabem d'obrir traça,just quan el dia comença a apagar-se,quan la neu cau silenciosa i quan el vent volia fer-nos seus.Ens reben amb euforia,ens treuen les motxilles,ens descalcen i ens porten un te calent,es d'admirar el que se sent quan un arriba a un lloc estrany,i tothom l'ajuda i li dona calor,gracies muntanyes.Passem bona estona comentan la nostra epopeia,la gent escolta bocabadada,hi ha españols,anglesos i els marroquins.rriba un sopar que engolim sense fre,a fora encara bufa el vent,encara neva,dema si fa bon temps sortirem a donar el volt,sino descansarem,ens ho mereixem.Un somriure se'm dibuixa,proper al Mill,tots dos dins el sac,ens sentim satisfets i feliços de compartir moments tant bonics de la vida,viure'ls plenament i sense vergonyes,som natura.Sento veus,son els andalusos que se'n van,em llevo,i al sortir a la finestra em cau tot a sobre,Mill,Mill,que esta ben sere,que el dia es de puta mare,hem de sortir,hem de coneixer.A baix tenim l'esmorzar apunt,l'Ybrhim,el noi del refu es molt atent,i sempre riu,una cosa que jo agraeixo molt.El pa costa d'empassar,pero una melmelada de figues es posa molt be,llet calenta i mes te.Ens despedim dels andalusos,noslatres volem anar a fer el Bioguinousse,un 4002 mtrs que hi ha prop del refu,una de les canals que li surten cap a l'oest.Sortim enfontsant-nos fins als ous,pero avui,sense el pes d'ahir aixo es gloria.Aviat trobem una entrada,sense tenri molt clar comencem l'ascens per la canal,la neu es mes dura i aixo ens fa l'ascens mes relaxat.Fa fresca,pero el sol ja fa estona que dona llum i calor a les arestes i puntes que hi ha sobre nostre.Ens posem els grampons i ens internem aen un altre corredor,aquest mes petit i amb algun resalt de roca,el fem per la seva esquerra,pero en algun moment em de variar el recorregut,sigui per la quantitat de neu,sigui per que hi ha un resalt bastant important de roca.Es un gaudi veure el Roger moure's,amb elegancia,palpant la neu,la roca,es bonica la calor del company.Jo,sento una duresa extranya als peus,com que estiguin molt adormits,com altres vegades,espero pacienment que se'm despertin,sempre ho fan.La ruta es un xic vertical,sortim d'un resalt per entrar en un camp de neu que travessem i ens porta de nou a un corredor bastant franc,aqui pero,ens enfonsem molt,i costa tirar amunt,sense saber si anirem avall atmbe.El sol fa estona que cau sobre nostre,les vistes han començat a fer-nos somiar,pero la neu es mes tova que mai,i ens demana tota l'atencio en un tram bastant vertical i rocos,en sortim i despres el corredor ja marca la seva fi,a uns 100 mtrs,una cornisa el delata.A la meva dreta,fa una estona dicvisaba unes petges d'animal,mha semblat que eren de guilla,i collons quina guilla mes atrevida,revoltan arestes i creuant corredors,lo que sha de veure.El Mill es posa davant,jo encara estic preocupat pels meus peus,no sento quelcom de millor,al cim mho mirare,penso.L'ultim tram,encaixonat i sortin per la cornisa es precios,arribem a un avantcim,i una aresta de somnis ens deixa al cim del Bioguinousse,on una fita ens acull.


Feliç com estic,abraço el Mill,i gaudim d'un silenci etern,el silenci de l'amistat,de la companyia.avant nostre veiem el Toubkal,ter menys neu,doncs el seu coll oest sempre esta ventat,s'obre un nou paisatge,i desde aqui,comencem a triar els propers objectius,no tenim mapa,pero tenim una ilusio terrible.Com que fa vent,i molt fred no decideixo treurem les botes,i el calvari continua,no li faig veure al Mill,pero comenco a estar preocupat.El dit de Tadat,una agulla rocosa a l'aresta ens dona la benvinguda,nosaltres anem baixant per la vessant nord del cim,on la quantitat de neu ens fa el descens molt fi,aixo si,hi ha molta neu i estem atents a qualsevol soroll.Parem en un sortint de roca,treiem el pernil i alguna barreta,el sol ens aixafa,la seva calor ens recompon,davant nostre uns cims,dins nostre una linea,dema posarem en practica les dues formes,dibuixarem el nsotre cami per les seves vesants.El cel encara esta ben net,nomes hi havia nuvols al fons,a les planes marroquines,la llum es brillant amb potencia,els cims que ens envolten despres de la ruta,ens acaronen i ens donen forçes.Arribem a la part baixa de la muntanya,alli ens retrobem amb les nostre petjades,recents i mig colgades ens apropen mes a la civilitzacio.Creuem una zona bastant omplerta de neu i ja divisem el refugi,assolellat i tranquil ens espero cent metres mes avall.Hi arribem,jo rapid comenco a treurem les botes,de sobte damunt del mitjo hi veig un petit troç de gel,la por s'introdueix dins meu,quan al posar el peu a terra no rebo sensacions.Em trec l'altre,el mateix,ostres,quina fresa,em trec els mitjons i ja veig els estralls,els dos dits grossos estan morats,nomes l'exterior delsa dits,pero en bona part.Pujo volant a l'habitacio,sense dir res al Mill,mels frego,els dono la calor maxima que puc,pero dins meu ja sento que alguna cosa sha de fer.Rumio,ostres,el primer dia ja mhe fet aixo,qui sap que pasdara,haure de tornar amb avio????moltes preguntes resonen al meu cap,mentre arriba el Mill i veu l'estat dels peus,ell,mes tranquil i gnorant el perill em dona anims,els acepto pero estare ben atent,i,entre fregues i calors arriba el sopar.L'arribada de nova gent,la coneixença de persones fa que oblidi el meu estat,i aixi em pugui decidir a continuar a les muntanyes,aixo si,pendent mes que mai dels meus dits,dema el Mill obrira traça,diu que fara el que sigui per seguir endavant,jo,feliç,li dono la confiaça i la força que necessitara.La nit arriba,el dimarts 27 es prepara,sera bondados Ala,i ens regalara amb un cel blau,un sol gran i calent i un dia d'emocions,aixi ho crec,aixi hi pensare,IN SHA ALA!!!!