El dimarts es lleva tranquil.Escolto desde dins el sac,i ben calento,els moviments d'altre gent que fa estona que sha llevat.Miro al meu costat,veig el Mill mandrejar,bon dia segal!!tantejo els meus peus,sembla que el senti be,pero al mirarme'ls veig que la marca encara es veu,i tot hi fer-se mes petita,segueix rodejant la part exterior dels dos dits grossos,els sento,i veig que responen,ho provarem,aixo si,si les botes entren.Baixem a esmorzar,moviment de gent,teteres i grampons.Esmorzem amb devocio,doncs es un dels apats forts del dia,l'altre el sopar.Baixo a rentar-me la cara i comenco la dificil prova de posar-me les botes.Tardo menys del previst,son calentes i ademes amb els mitjons que porto son ben amplies,puc moure els dits del peu per separat,ara,nomes es questio de no deixar que es tornin a refredar.A fora,el dia es acollonant,al veure tots els cims,contra aquell cel blau,que comença a ser esguinzat pel primers raigs de sol,em creia ben afortunat.Sortim amb el Mill,amb els grampons posats,doncs volem fer una ascencio bastant directa a uns cims anomenats Tibherines,de 3900 mtrs aprox,i despres seguir cap al Imzoud,de 4010 i acabar per l'aresta nordoest del Toubkal,el gegant de l'Atlas,amb 4164 mtrs.
Sortim per darrere el refu,una bestia esberada corre per la neu,es la guilla,s'escapa de l'ultim robatori que ha comes,una bossa d'escombraries esparrecada ne's el testimoni.Baixem al torrent,i de sobte tot es pujada,unes cascades de gel al nostre voltant atrauen la mirada,pero ens hem de desviar,com anant direccio sudoest,i aixi comencem a agafar alçada,en un corredor que revolta la gran muntanya del Tounkal per la seva base.D'alli sortim en una altra pendent,bastant dreta i perillosa,qualsevol error pot ser fatal.Seguim fent la travessa,i divisem la vall que volem accedir,es ample i ventada,no shi veu molta neu.El Mill va obrint cami davant,jo,darrere intento ser de bona ajuda fent mes la orientacio,som un equip fort.Els peus van be,i quan fem diferents flanquejos no sento dolor,puc moure els dits,i ademes em sento molt be.Creuem la part plana de la vall,i ataquem un grran corredor que engoleix totes les pedrs de gran part de la muntanya en aquesta vesant.Ara es ben nevat hi anem rapid,busquem l'ombra,doncs el sol ha fet estralls a la neu,crosta i traidora.Seguim amunt,i quan divisem propera la sortida a l'aresta,en sortim per un tram mixt que demana un xic d'atencio.
Sortim entre neu i blocs,al fons,seguint una aresta nevada s'arriba a un dels cims,despres,al baixar un coll bastant pronunciat s'accedeix a l'altre,anem'hi.El dia esta tranquil,nomes unes petites rafagues ens acaronen el rostre,al fons la pau de les valls,Imlil i els pobles que l'envolten es veuen llunyans,pero propers.La cara nord d'aquest cim cau en picat,entre sistemes de corredors i esperons descomposts.Arribem al cim,acaronem amb la vista el Toubkal,un dels objectius,i ens deixem portar per la baixada que ens porta a l'altre cim,on un pilot de ferralla ens anuncia l'acciddent que hi va haver el 1970,avio estabellat.
Doncs es ben mala sort,per que l'avio es a la punta del cim,ben be al cim.Al fons mirant al nord s'intueixen grans extencions de farrartge,de camps de cultiu,tot d'un color verd i rosat.Cap al sud i l'est grans muntanyes barren el pas a la vista,un pilot de serres nevades que esguinçen el cel.Ens enfonsem al baixar d'aquest cim,i una lenta tartera ens acosta al cim del Imzoud,que sembla facil,pero es torna una cresta bastant complicada pas a pas.Ara si,el Toubkal es al nostre davant,veiem la seva cara nord,els esperons que l'acompanyen fins al cim,nosaltres traçem la nostra via per l'espero nordoest,el mes tranquil,o aixo sembla.Despres d'ingerir alguna cosa,beure un xic d'aigua i fregar-me els dits del peus sortima per l'ultim objectiu del dia,el Toubkal.Al principi agafaem la ample aresta per l'esquerre,on hi trobem petites bandes nevades que ens ajuden a pujar pel pedregar volcanic.Sortim ben amunt,rere una agulla remuntem per una zona mes dreta que ens deixa sense problemes a l'aresta terminal,plana i tranquila,ja hi som.
El Mill esta perfecte,jo tambe,i riallers i feliços ens acostem a la piramide del cim.Aqui no hi ha creus als cims,us preguntareu per que?????Feliços ebs felicitem,doncs al cim tambe hi ha uns nois de Madrid que vam coneixer,i junts entre xoriço i pernil,entre vi i algun fly.....volem,volem cap al desert,cap a les altres muntanyes de la serra,cp a l'atlantic,cap al rif,tot es al nostre peus,en som observadors privilegiats.
Alguna gralla va revoltant,buscant algun tros de menjar estraviat,amb el Mill sortim avall,revoltem amb decisio,baixem cap al coll,baixem rapid,baixem volant,rodejats de tanta natura radiem felicitat.Quina substancia mes bonica ens desborda al tornar d'un gran dia,al admirar els cims que et rodejen,a sentir i viure l'aigua i l'aventura que t'ha precedit,som afortunats de poder gaudir tant.Arribem al refugi,fa fresca,el sol fa estona que ha passat al altre costat,les puntes dels cims,damunt nostre,apunten a un cel que s'enfosqueix per moments,entrem dins,em miro els peus,satisfet de la primera vista dels peus,afogo els dits en aigua calenta amb sal.Despres un gran sopar,on els madrilenys guardaven galta de porc i una fabada ens dona l'energia suficient per tornar-hi l'endema,i dos dies mes,jejejeje!
Sortim per darrere el refu,una bestia esberada corre per la neu,es la guilla,s'escapa de l'ultim robatori que ha comes,una bossa d'escombraries esparrecada ne's el testimoni.Baixem al torrent,i de sobte tot es pujada,unes cascades de gel al nostre voltant atrauen la mirada,pero ens hem de desviar,com anant direccio sudoest,i aixi comencem a agafar alçada,en un corredor que revolta la gran muntanya del Tounkal per la seva base.D'alli sortim en una altra pendent,bastant dreta i perillosa,qualsevol error pot ser fatal.Seguim fent la travessa,i divisem la vall que volem accedir,es ample i ventada,no shi veu molta neu.El Mill va obrint cami davant,jo,darrere intento ser de bona ajuda fent mes la orientacio,som un equip fort.Els peus van be,i quan fem diferents flanquejos no sento dolor,puc moure els dits,i ademes em sento molt be.Creuem la part plana de la vall,i ataquem un grran corredor que engoleix totes les pedrs de gran part de la muntanya en aquesta vesant.Ara es ben nevat hi anem rapid,busquem l'ombra,doncs el sol ha fet estralls a la neu,crosta i traidora.Seguim amunt,i quan divisem propera la sortida a l'aresta,en sortim per un tram mixt que demana un xic d'atencio.Sortim entre neu i blocs,al fons,seguint una aresta nevada s'arriba a un dels cims,despres,al baixar un coll bastant pronunciat s'accedeix a l'altre,anem'hi.El dia esta tranquil,nomes unes petites rafagues ens acaronen el rostre,al fons la pau de les valls,Imlil i els pobles que l'envolten es veuen llunyans,pero propers.La cara nord d'aquest cim cau en picat,entre sistemes de corredors i esperons descomposts.Arribem al cim,acaronem amb la vista el Toubkal,un dels objectius,i ens deixem portar per la baixada que ens porta a l'altre cim,on un pilot de ferralla ens anuncia l'acciddent que hi va haver el 1970,avio estabellat.Doncs es ben mala sort,per que l'avio es a la punta del cim,ben be al cim.Al fons mirant al nord s'intueixen grans extencions de farrartge,de camps de cultiu,tot d'un color verd i rosat.Cap al sud i l'est grans muntanyes barren el pas a la vista,un pilot de serres nevades que esguinçen el cel.Ens enfonsem al baixar d'aquest cim,i una lenta tartera ens acosta al cim del Imzoud,que sembla facil,pero es torna una cresta bastant complicada pas a pas.Ara si,el Toubkal es al nostre davant,veiem la seva cara nord,els esperons que l'acompanyen fins al cim,nosaltres traçem la nostra via per l'espero nordoest,el mes tranquil,o aixo sembla.Despres d'ingerir alguna cosa,beure un xic d'aigua i fregar-me els dits del peus sortima per l'ultim objectiu del dia,el Toubkal.Al principi agafaem la ample aresta per l'esquerre,on hi trobem petites bandes nevades que ens ajuden a pujar pel pedregar volcanic.Sortim ben amunt,rere una agulla remuntem per una zona mes dreta que ens deixa sense problemes a l'aresta terminal,plana i tranquila,ja hi som.El Mill esta perfecte,jo tambe,i riallers i feliços ens acostem a la piramide del cim.Aqui no hi ha creus als cims,us preguntareu per que?????Feliços ebs felicitem,doncs al cim tambe hi ha uns nois de Madrid que vam coneixer,i junts entre xoriço i pernil,entre vi i algun fly.....volem,volem cap al desert,cap a les altres muntanyes de la serra,cp a l'atlantic,cap al rif,tot es al nostre peus,en som observadors privilegiats.Alguna gralla va revoltant,buscant algun tros de menjar estraviat,amb el Mill sortim avall,revoltem amb decisio,baixem cap al coll,baixem rapid,baixem volant,rodejats de tanta natura radiem felicitat.Quina substancia mes bonica ens desborda al tornar d'un gran dia,al admirar els cims que et rodejen,a sentir i viure l'aigua i l'aventura que t'ha precedit,som afortunats de poder gaudir tant.Arribem al refugi,fa fresca,el sol fa estona que ha passat al altre costat,les puntes dels cims,damunt nostre,apunten a un cel que s'enfosqueix per moments,entrem dins,em miro els peus,satisfet de la primera vista dels peus,afogo els dits en aigua calenta amb sal.Despres un gran sopar,on els madrilenys guardaven galta de porc i una fabada ens dona l'energia suficient per tornar-hi l'endema,i dos dies mes,jejejeje!
1 comentari:
Gracies per bloc intiresny
Publica un comentari a l'entrada