Cambre d'Ase, circ d'hiverns blancs i verticals !!

Fa uns dies del Pedraforca, avui estem a 30 de gener.
El clima no es molt bo, pero ens es igual, avui amb l'Elena tenim ganes d'anar a Cambre d'Ase.
El corredor Vermicelle ens crida, o sigui que endavant. He estat treballant de musher a Andorra, ha estat molt be, pero avui serà molt millor.
Aparquem a l'estació d'esqui, sortim amunt per la pista blava, anem a peu, sense esquis, doncs ens sembla que avui no es el dia de baixar esquiant.
El clima esta molt canviant, i just en el circ hi ha uns nuvols blancs, com boires, deu ferhi vent, i la consequencia es aquesta taca de neu i fred que envolta la part altra del circ.
Anem guanyant metres, les pistes ens van quedant enrere, un esquirol travessa corrents la pista mentre ens mira atemorit.

Sortim de les pistes, entrem al bosc sincer, i seguim el que intuim com a traça normal.
Ens fa pujar per l'esquerre, com sempre he fet, seguim feliços i contents doncs sembla que algu ha obert la traça.
Aquests dies ha nevat un xic, el circ amaga blocs i forats, fins a un metre de neu hi ha.
Amb atenció ens plantem davant de l'imponent circ, busquem el millor cami per anar al peu de la canal, abans hem passat una parella de francesos que, com nosaltres van a treure el cap per aquestes xemeneies verticals.

Per fi em arribat, comença l'ascens, ens calcem crampons i gaudim d'una bonica ascenció, per gaudir mes obrim una traça nova al costat de la que hi ha, tot i que moltes vegades no nhi ha.

Es espectacular la infinitud de sensacions que hom te en aquests tubs d'orgue gegants.
Davant meu el coll de la Perxa i tota la zona dels Angles i altri, sota meu l'Elena, i un munt de roca i neu fent equilibris, per culpa de la gravetat.

Darrere meu, un camí per descobrir, un camí sempre diferent, doncs cada dia que venim som  essers diferents.

Arribem al cim, on per sort, el sol ens regala un xic de llum, de calor gens, doncs el vent esta insoportable, una bona abraçada i anem crestejant per buscar el descens.

Entre boires i ventades accedim a la canal de baixada, aqui el vent es molt fort, sense gaire visibilitat comencem a baixar, i aviat sortim del mal temps, al mig de la canal tot es mes tranquil, i deseguida arribem a la base.

Contents desfem el cami del circ, entre rialles i enfonsades en la neu, arribem a les pistes d'esqui.
Un dia ben bonic, una mirada enrere, Cambre d'Ase es mante hivernal, la perfecció esta dibuixada en cada raco de la muntanya.
Gracies muntanya, gracies Elena.
 Salut i força !!!!