El cim d'America, el cim del projecte.

Hola a tots i sobretot bon any nou!!

Se que vaig un pel tard, es el que passa quan un esta fora d'orbita, quan estas a dos dies de la carretera mes proxima, quan ets fora de qualsevol civilitzacio o mon modern. Aixi ha estat, he viscut el cap d'any a 4.200 metres, al camp base a Plaza Argentina, sota l'Aconcagua, proper al glaciar dels Polacs i amb un munt de gent preciosa, que han compartit amb mi i l'Elena uns dies inolvidables. Hem estat 15 dies a la muntanya i amb molta sort, doncs el clima ens ha respectat bastant. L'Aconcagua ens ha ensenyat tots els seus colors i caracters i ens ha deixat pujar dalt el seu cim, alli les emocions i els sentiments varen esclatar, un any!, un any de muntanyes, un any d'Andes, un any d'amics nous i de trobar-me amb gent estimada. Tot ha estat tant fort per mi, tot ha estat tant bonic, que no puc expresa-me amb paraules sense que la pell se'm posi de gallina tocant les tecles d'aquesta computadora. Soc feliç, soc feliç com mai, com sempre, com m'han ensenyat i com he apres sol, la gent que m'ha envoltat m'ha fet sentir el mes privilegiat del mon, he apres, he apres a riure sol i en companyia d'extranys, a plorar com a esser huma que soc i a emocionar-me escoltant les vides que ens envolten i que un dia el desti fa que s'ajuntin. Aqui us venen unes fotos de l'ultima muntanya, del cicle que s'ha tancat, pero que en deixa un altre d'obert. Els Andes m'han fet com a persona i la gent que els envolta, les seves cultures i els seus paisatges m'han curtit com a animal que soc, nomes els puc donar les gracies i dir-los que aqui hem tenen pel que necesitin, soc una part d'ells!!!!

Fins aviat, ja us enviare la cronica dels Aconcaguas, la mes alta del projecte. L'Elena i jo, us desitjem un bon any i unes bones sensacions, el millor per tots!!! Somieu, somieu molt.. despres ja es complira tot!!!

El Rusky dels Andes

Bones festes desde els peus de l'Aconcagua

Mendoza, 22 de Desembre. Jo ja soc proper a l'ultima muntanya, la mes alta, la que tancara aquest llarg viatge, aquesta llarga aventura que vaig començar en solitari i que ara esta acabant amb una llarga llista d'amics i companys de viatje. Vaig sortir de la Paz el dia 18 de desembre, alli vaig despedir-me del company mes animal que he trobat, en Didac que em va tractar com un germa, amb el que vaig compartir tantes i tantes aventures..... Despres de 19 hores de bus, en un paisatge bastant arid, on els arbres eren petits i arrodonits, plens d'espines i amb un fullatge que comencava a brotar, doncs les plujes ja toquen Bolivia, dia si i dia tambe. Un paisatge roig, de tots els rojos que un es pot imaginar, formes llunars i zones on la vida sembla imposible, pero on pobles i comunitats viuen i construeixen el seu futur amb alegria. Torrents i mes torrents secs i plens de codols, on un gran riu s'anava creuant en la carretera, desbordant aigua recollida de la pluja, terrosa i salvatge que baixava, com jo.., cap a l'Argentina.

L'arribada a Villazon (frontera) va ser tranquila, pero la continuacio va ser desastrosa, una llarga cua a migracio d'Argentina, que no es movia, em va tenir tres hores de peus i contemplan la paciencia de tots, bolivians i turistes. Per sort a les cinc de la tarda ens van firmar el passaport i amb l'Anthoni, un irlandes xef de cuina, varem agafar de nou un bus per anar fins a Salta. Pel cami, dos controls militars amb escorcolls i control de passaports. El paisatge continuava sent especial i espacial, turons de tots colors, la Quebrada de Humauaca s'obria i ens donava pau. La nit i la foscor va arribar, nosaltres a Jujuy ja varem començar a degustar un "lomito argenti" i just,a les dues de la nit arribavem a Salta "la linda".Alli, el Toni coneixia un hostel i en cinc minuts ja estava beben una cervesa amb un pilot de gent simpatica i alegre. Ja soc a l'Argentina!! em vaig dir i aquella nit, varem aprofitar per celebrar l'arribada, uns balls i a les cinc al llit. El hostel Inti Huasi, del German i el Victor, una casa bonica, acollidora i plena de somriures. Una volta per la ciutat, amb un nou company d'habitacio, en Joan de Moia, si, si, del Moianes!!.

I be.., el dia seguent ja esperava l'Elena, que baixava de Boliva amb la Virginia, la seva boja amiga. No em vaig poder despedir de la Virgi, pero l'Elena, a les sis del mati arribava a Salta, ben cansada i masegada del viatge que la portava des de la frontera. Al migdia ja agafavem el bus cap a Mendoza, unes 19 hores ens esperaven, pero ja amb el somni d'acostant-se al cim mes frequentat i anhelat dels Andes, l'Aconcagua. El paisatge va canviar, boscos i mes boscos, verdor i mes verdor i una posta de sol que ens feia somiar, mentre degustavem un bon sopar dins el superbus Argenti, jejeje, quin canvi aquests busos de l'Argentina!!. I be.., el despertar del dia 22 ja va esser amb els grans andes a la nostra dreta, moles de muntanyes gegants que ens anaven seguint mentre baixavem per la provincia de San Juan fins a la de Mendoza. Desde el bus, amb la llum del sol ja un xic alta, es reflectia al fons el Cordon del Plata, una de les meves cases, mesos i mesos enrere. I be, a Mendoza nomes arribar, trucar a un bon amic, el Pere Vilarasau, que ens ha allotjat en el seu apartament. Sense perdre temps ja hem començat a mouren's per la logistica de pujar el cim i contrari al meu primer planteig, al final decidim pujar per Punta de Vaques i fer la ruta dels Falsos Polacos, una zona molt diferent a la normal. Molt menys concorreguda, on els que hi ha son mes propers a les muntanyes i on les vistes de la cara sud ens deleitaran i ens faran petits e insignificants. Seran uns 50 quilometres fins a Campo Argentino, el camp base i despres 2 camps abans no provem el cim. El Pere, ja m'ha comentat que esta sent un any bastant fred, amb vents i nevades seguides, pero nosaltres hem arribat per canviar aquest mal temps, per aixo hem vingut, per demanar al Centinella de Pedra que ens deixi acariciar el cel desde el seu pedregos cim. He flipat dels preus, tant de les mules com del permis, pero com diu l'Elena, el desti ens ha portat aqui i hem de deixar de preocupar-nos per temes de caracter material, hem de deixar-nos absorvir per l'aventura que esta apunt de començar, la mes emotiva, doncs a part de l'Elena, pujara amb mi o dins meu, l'amic de General Alvear, el Guille que ja fa mesos que viu als cels i que segur que em donara moltes forçes per tirar endavant, aquesta expedicio es en honor seu i el seu llarg somriure brotara cada dia, per molt fred que senti o per molt gris que estigui el cel.

Be.. canalla, segur que no veure-ho el correu fins despres del Nadal, pero m'es ben igual, gaudiu de les festes i dels aconteixements que visqueu aquests dies, que us haig de dir jo que intento viure a flor de pell, sigui on sigui i el dia que sigui. Ajunteu-vos, rieu, ploreu, canteu, balleu, mameu tant com pogueu i sapigueu que jo estare amb vosaltres en cada rialla que surti del vostre interior, aqui es on vull estar, dins vostre. Us desitjo el millor, amics i amigues, familia i extranys del mon a tots bones festes!!. No tinc fotos per penjar, pero aqui us deixo un petit tast d' aquets darrers 11 messos per terres andines. Desde Argentina, con amor el Rusky, aquell que ja sent propera la tornada al poble que el va veure neixer i creixer!!
Salut i força!!!!

Desde Lima

Lima, 12 de desembre. Hola a tots i totes!!! Com va la vida?, jo ja tinc el cul fet pols, les cames en forma de quatre, pero amb ganes d'arribar a Bolivia i potser dema ja hi arribare, ves a saber....

Avui us escric ja desde Lima i quin caos, ostia,es ple d'obres per les seves avingudes i carrers.Un transit horrible, una contaminacio bestial i una calor que s'enganxa....aixi es Lima. Ara me'n anire a menjar un ceviche de marisc, al mateix lloc de sempre, vora la plaça d'armes. Un menu ben economic i amb bon peix.

I be..., aquesta tarda ja marxo direccio Bolivia i si tot va be, dema a les quatre de la tarda arribare a Bolivia, a la ja ben coneguda frontera del Desaguadero i entrare a La Paz...quins nervis, quina emocio. Alli el mes segur es que em trobi la Elena i la Virginia, les dues companyes Madrilenenyes i junts ja baixarem cap a l'Argentina.

Us envio uns retalls fotografics del descens, son de Macara, Piura, el pont fronterer i altres imatges de la baixada.
Us envia molts petons, el Rusky dels collons!!

Desde Quito i baixant...

Quito, 8 de desembre. Hola amics, ja estic a Quito. He baixat volant i els meus genolls ho senten mes que la ment. Estic bastant cascat de les cames, pero es tracta de patir una mica, si despres un vol aconseguir els reptes que es proposa.

Avui a Quito fa un dia bonic, estic voltant i visitant la ciutat. Estic retroban a la gent que amb l'Elena vam coneixer aqui i varem frecuentar. Es molt divertit, vaig a l'internet on em coneixen, despres a fer sucs amb les mamites que tambe s'enrecorden de mi. Estic allotjat al hotel que vaig compartir amb l'Elena i els amics d'alla em pregunten com estic. Vaig a menjar on tambe em reconeixen, faig el té i la empanada en el bar de "Las chicas de Oro", que divertit és retrobar a tothom qui t'ha fet somriure en algun moment i compartir algun segon mes de les nostres vides.

Avui ja marxo cap al Peru, surto a les sis de la tarda i arribo prop de la frontera a les sis del mati, just a Loja. D'alli marxan busos cap al Peru i si puc n'agafare un que em porti a Piura, a la costa Pacifica on descansare per la nit. Be amics i amigues, us vaig informant de com va el descens del continent.

Us estima molt i molt i molt, el Rusky d'Avinyó!!

El caminante

Bogota, 6 de desembre. Hola a tots i a totes, com esteu??? Jo, emocionat com un passerell i tocat per la nostalgia de deixar un pais, mes ben dit una casa, mes ben dit, un grup d'amics i mes ben dit una persona increible.... Us envio el correu de la Mariale, la noia amb la que he estat recorrent la perillosa Caracas, en aquest correu es veu com es ella i veureu com es especial, increible, inigualable i un munt d'adjectius mes. La trobare a faltar molt i molt i per aixo somiare en el dia que ens retrobem. Us estima el vostre Rusky!

Panas:
Desde ayer no está más por Caracas el Raül Corominas. Y lo extraño un mundo. Porque aunque parezca un extraditable, es en realidad un extrañable.Así que antes de escribirle un correo que le debo a él, quise escribirles a ustedes para que se queden con la dirección del Rusky, para que se vean en las fotos, donde estamos, o donde quisimos estar, y a los de Bolivia, lugar que nos hizo visibles, para que vean que no es tan jodido llegar a Venezuela y para que aprecien al alto pana que en unos ocho días volverá a trajinar las calles empinadas de La Paz. Ahora que tienen de nuevo la oportunidad… capitalicennnnn.
Que si, que come más que un remordimiento.
Que me destrozó el baño, y aun no sabemos, mi dealer-albañil y yo, por qué razón.
Que fastidiaba a los gatos.
Que roncaba como un tractor el hijodeputa.
Que era medio pavoso (gafe, pa entendernos en ambos mundos) y el único día que fue a la playa diluvió, y la única elección que perdió Chávez, aquí el pana.
Que tiene un descontrol hormonal bochornoso, que sumado a la cantidad de glóbulos rojos que trae de las montañas lo hace letal.
Y más, y más, pero ojalá muchos de nosotros fuéramos por la vida con semejante desparpajo y con tan bonita impunidad.
Y si, lo extraño, porque era el único capaz de comerse feliz en la vida, las cotufas (palomitas de maíz, popocas… que ladilla ser cosmopolita) que yo quemaba con tanto encomio.
Helo allí, de fiesta, de reporterismo, de latin lover, de bailarin, de cronista.
En fin, de un fulano que vive la vida como le sale del forro de los cataplines.
Ale

Adeu al Carib

San Antonio de Tachira, 4 de Desembre. Hola familia dels mons, com va? Jo ja de baixada, a punt de marxar cap a Bogota, despres d'un viatje bastant curtet desde Caracas, unes 17 hores de bus, fins a la frontera a San Antonio de Tachira. Alli no he tingut tants problemes com l'altre vegada, aixo si.., he hagut de timbrar el passaport en un edifici diferent al que ho vaig fer d'entrada i com a regal, un "impuesto de salida"(culpa del rei??). Doncs be.., aquests dies a Venezuela, mes ben dit, a Caracas, han estat ben intensos, no m'he mogut pel pais, pero he conegut la ciutat com no hagues pensat. Doncs clar, una de les ciutats, sino la mes perillosa de Sudamerica, l'he recorreguda de dalt a baix. He viscut en un barri, on els trets s'escoltaven a totes hores, m'he mogut pel barri, agafant el transport public. Tambe m'he mogut molt pel metro de Caracas, fins a les zones mes centriques, on hi ha les universitats, els edificis financers i encara que pocs, algunes plaçes o algun passeig. He vist com la gent del pais esta molt activa politicament i tambe socialment. He viscut les manifestacions del Si i el No a la reforma que va promoure el president Chavez. He vist com entre amics hi ha molta diferencia de pensament, gent que esta cegat i llençat per la politica socialista del president i gent que diu que el president s'esta pensant que es un Deu. Tot i aixi he vist amb els meus ulls mercats mes barats en els barris pobres, cliniques amb metges cubans, tambe per la gent sense recursos i una clara intencio d'igualar la vida entre la poblacio del pais. Tot i aixi, a vegades, en Chavez es passa i diu coses molt animals,com "el que vota contra la reforma, vota contra mi" i despres he parlat amb gent que deia que no, ells votaven en contra uns articles bastant imposats i durs. Lo dolent ha estat que no es podien votar un a un, sino tot junt, per aixo ha perdut les eleccions, molta de la gent que ha votat en contra es Chavista. Be.., doncs Venezuela ja ha quedat enrere, la Alejandra la noia amb la que he viscut, periodista i acitivista social, una mossa molt maca i lluitadora ja em va despedir, la trobare a faltar, doncs he apres i viscut coses molt besties amb ella.Avui, ja a Cucuta, he comprat el pasage de bus, direccio a Bogota, on arribare dema a les set del mati i fare una parada d'un dia, abans de sortir disparat cap a Ipiales, just a la frontera amb l'Ecuador, sera com una cursa, pero sentat en bus. Be, ja us anire informant de la baixada rapida del continent, si tot va be, entre el 12 i 14 estare per la Paz a Bolivia, on ara hi ha alguns disturbis, intentare parlar amb l'amic Evo, per informar-me del que esta passant, com sempre, els d'Orient no volen creure, pero bueno, aquests paisos on els pobres guanyen terreny, els rics no volen cedir ni un pam, quin mon ens ha tocat viure i veure...... Vinga familia, us cuideu del fred i del consumisme nadalenc, que es una cosa que cada any costa menys, doncs som mes pobres cada dia que passa, almenys materialment, emocionalment ho podem canvir.
Salut i força!!!

Eleccions i entrevista, emocions intenses

Caracas, 3 de Decembre. Hola amics i amigues, Caracas bull i jo veig l'olla com esta trontollant. Diumenge es proper, les eleccions seran calentes i tothom sortira a votar, tothom debateix i es discuteix, als carrers, als bars, als cotxes.... La gent participa molt, pero que molt mes que a Europa, España o Catalunya, es bestial veure com surten al carrer a cridar pels seus ideals o pels seus interesos, tot depenen de la zona i la qualitat de vida de cadascun.

Be..., avui fan una marxa a favor del SI i despres potser m'en vaig a una televisio de Venezuela, TELE SUR i una noia que he conegut en aquests dies em va demanar si no em molestava que em fes una entrevista, jejejeje, jo, pobre de mi, vergonyos, amb poc vocabulari, en un pais com Venezuela, que te moltes coses mes dures i intenses per debatir.......pero que collons, si ens trobem a la marxa, despres la farem i surti com surti. No crec que es pugui veure per Catalunya, ademes sera tard,a la nit, pero si algun animal no pot dormir, que busqui Tele sur jejejejej!!

i tres dies mes tard...


Hola amics, ultimes noticies per la matinada del dilluns. Desde la seu del Centro Nacional Electoral, els resultats han arribat just a temps. S'han fet reals els rumors, ha perdut el si, per uns doscents mil vots, just fa uns minuts acaben de sortir els rectors i han donat el veredicte, la cosa ha durat molt, empentes i nervis, pero al final Chavez esta reconeguent la derrota.

Rusky I, desde la seu del CNE de Caracas!!! Aqui us venen unes fotos calentes, molt calentes!!!!

Salut i força!!!!!i Viva Venezuela, un pais collonut!