dimarts, 13 de novembre de 2007

Colombia direccio Venezuela i sorpresa...

Diumenge 11 de novembre, hola homes i dones del cap dret, no trepitjeu al patufet!!!! Com esteu tots i totes??? Jo ja he arribat a Merida, una ciutat preciossa a 1.700 metres sobre el nivell de mar, envoltada de cims i muntanyes verdes, amb rius que la creuen per tots costats, pero be..., començem pel començament.... Vaig arribar de Cocuy a la sierra de Colombia on vaig passar dos dies a Bogota, amb el Jonathan varem fer unes caminates a les muntanyes que vorejen la ciutat, per la seva vessant est. Son unes muntanyes plenes de vegetacio, pins, eucaliptus i la vegetacio autoctona a dalt dels seus cims verds, inclus s'hi troben frailejones, aquella planta unica del paramo. Varem pujar dues muntanyes, en una ens van sorprendre els militars i ja ens veus..., ensenyant el passaport, nomes per sortir a donar el volt. Alla als boscos de pins s'hi trobaven les amanites muscaries i algunes classes de pinetells, vaig lluitar per trobar el rovello, pero aquest es va resistir. I be..., el dia seguent ens va agafar la pluja, tambe la boira i era tant magic tot, estavem sobre Bogota, sentiem el seu bullici pero no veiem res, nomes els arbres que ens envoltaven i un riu sorollos a l'altre vessant.

Vaig sortir de Bogota el dijous, despres de dinar amb el Jonathan, li vaig agrair tot el que em va explicar, el haver-me acollit i ensenyat tantes cosses de Colombia i be..., com que vaig deixar coses a casa seu, ens tornarem a veure i segur que compartirem bonics moments de nou, ell un noi calladet i timid......, aixo es el que sembla jejeje, doncs a Bogota em va ensenyar la seva nit (encara tremolo de les dones que s'hi mouen quan marxa el sol) i de la seva simpatia envers el sexe contrari, jejeje, quin element!!, les mata callant. I be..., al migdia vaig agafar un bus, comode, net, un bus nou, pero que a les dues hores ens va deixar mig tirats. Els conductors van intentar arreglar el problema, que era a la bomba de gasolina, pero res..., als deu minuts parats de nou. I be.., fins a les nou no ens van enviar un bus de transbordo, el viatje que havia de ser de 15 hores, s'allargaria un xic mes,jejeje. I ja ens veus, Colombia amunt, creuant els departaments de Santander, sud i nord, arribant a Bucaramanga, pujant al paramo, on els pagesos em van sorprendre, doncs alli cultiven calçots. I despres ja baixant de 3.800 metres fins als 500 de Cucuta, passant per Pamplona, una ciutat preciosa, verda i plena d'universitaris. Arribem a Cúcuta, la frontera amb Venezuela i collons!!, quina calda nomes sortir del bus, a part dels normals acosaments dels taxistes, la calor em va tumbar, vaig flipar de la calda que fotia, amb rao aquella noia de la ciutat em va dir "aca nos duchamos 4 veces al dia".

Al final despres d'escoltar les histories dels taxistes, com no.., per que els agafis per anar a la frontera, m'interno dins un taxi d'un home vell i xarlata, pero molt simpatic. I collons quin merder m'esperava i jo no ho sabia.... La frontera es a Sant Antonia de Tachira, a uns quinze quilometres de Cúcuta, creuant una zona de boscos secs i terreny vermellos. Al arribar a la frontera, mare meva quines cues, quilometres de cues, cotxes i camions que creuaven cap a Venezuela i lo mes fort..., nomes per un dia o per dos!!, comprar coses i tornar, fer contraban, be el que sigui. Sobretot contraban de gasolina, doncs es mes de la meitat barata a Venezuela. I be..., a fer els papers, inmigracio Colombiana, alli ja hi vaig estar bona estona i amb aquella calor sofocant i aquella rapidesa dels seus treballadors, quins collons!!!. Despres de creuar el pont per arribar a Tachira va ser acollonant, el taxista anar ficant el morro del seu cotxe i crits e insults, pero com ho dominava, el molt puta sabia be el que es feia. Unes dues hores per arribar a la terminal de busos i abans pero a inmigracio Venezolana, alli ara nomes cinc minuts, pero tambe vaig veure la manera de treballar d'aquells corruptes. Al arribar a Tachira, botigues i mes botigues, gent i mes gent.

El taxista em va voler portar a la terminal i como no..., mes estona sota el sol abrasant dels llanos Venezolans, volia fondre'm. Despres compro pasatge, i ja volia marxar el mateix dia, pero el bus no marxava fins l'endema, be..., doncs a buscar un hotel. Pago al taxista, que el pobre crec que es mereixia mes del que li havia donat, pero marxa content, doncs la gasolina que ha gastat, li sortira barata, pero l'estona que hem estat fotent el boig ha sigut genial i molt entretinguda. Trobo un hotel de mala mort, el Colonial, el meu no??? I be.., pasejo per la ciutat mentre es fa fosc, la gent s'esta fotent fins al cul als carrers, el cotxes amb la musica a tot drap, ampolles, llaunes, crits, pixarades.Musica al carrer i be..., jo avui no, ja he tingut prou merder. Torno al hotel i despres de dos gaseosas em poso a dormir, amb el ventilador engegat a tot drap i algun mosquit, collons..., un rajoli d'aigua que sembla que cau del sostre?, no l'hi faig cas..., malament. L'endema em llevo, el terra esta ben moll, el matalas tambe, el rajoli es mes fort, el passaport, el passaport, merdaaaaaaa!! L'havia deixat sota el llit, amagat es l'unic cop que ho he fet, recullo l'armilla i cau aigua per tots costats i encara mes de les butxaques, nooooooooooo!! El trec, esta ben xop,l es tapes 'han desanganxat, nooooooo, que faig?, com ho faig?, no se com respondre a aixo, doncs m'acabo de llevar. Ah si!!, diari, paper de diari. I ja em veus, trencant petits troçets de paper, un a cada pagina, primer sembla impòssible arreglar aixo, pero amb paciencia es veu la millora i be..., despres de la bronca als del hotel, doncs s'havien deixat la bomba de l'aigua engegada i jo tenia l'habitacio sota el diposit. Trec els papers i la roba molla, aviat ja s'eixuga, doncs fot una calda que es massa aqui en aquest collons de pais. Surto un xic acollonit, que li passara al passaport?, me l'aceptaran?, quedara be?, no es trencaran les pagines?, es borraran els sellos??????????

Agafo el bus cap a Merida, una buseta petita pero comoda, som tres passatgers dues dones i jo i be..., un pilot de figures de pessebre, de les de porcellana, quin equipatge!!. Sortim valls amunt amb l'aire condicionat a tope, quin fred que hi fot, adelantant camions, fem una ruta molt dolenta, amb corbes i forats per tot arreu. De sobte en un coll, un reten militar, merda!!, el primer obstacle pel meu nou passaport, puja el militar de torn, bastant xulo i hem demana d'on soc, be..., ja se'm nota bastant al parlar, oi?. I como no..., el passaporte????? Li explico la historia del hotel, li ensenyo i no tinc problemes, per sort m'enten, massaaaaa!!! Seguim el viatge, arribem a el Vigia, Lagunillas i de nou els militars. Au tornem-hi, li explico la historia del projecte i no cal ensenyar-li ni el passaport, em somriu extrany i au, seguim endavant. Arribem de fosc a Merida, son les set del vespre, veig cartells, son de futbol i m'asabento que ha estat una de les ciutats de la copa America, acabada fa uns mesos i guanyada injustament pel Brasil. I be..., el Marc i la Monica, els viatjers llatinoamericans em van aconsellar una posada, la Casa Paty, alli vaig volant i alli em trobo a molt bona gent, la Paty no hi es, pero hia uns homes Xilens molt folls i ens estem mirant el discurs del Chavez, una birra a les mans i un cigarret ens acompanyen. M'expliquen lo que li va dir al rei i al Aznar, pensant que jo m'exaltaria, pero els dic que massa poc, que aquests dos ens sobren al meu pais, i si mes no..., a l'Aznar no em faria cap cosa que en comptes de voltar pels EUA, s'anes a ficar amb la seva familia al Iraq a arreglar el que volia arreglar en alla. I be..., passo un vespre tranquil, la fresca de les muntanyes es nota propera, el teleferic mas alto del mundo esta a dos minuts del allotjament, una plaça ben distreta tambe es propera. Avui diumenge em llevo tranquil, haig de comprar menjar, doncs dema marxare amb un italià a fer unes caminates a l'altre vesant del Pico Bolivar, dos dies per alli i al tornar cap a fer el cim. Pero em trobo amb sopreses, doncs no puc treure calers i m'assebento que a Venezuela, als turistes el canvi que ens fan es un autentic "·robo", que ens foten la meitat, aixo els bancs, pero a les agencies et poden canviar els calers molt millor, i au..., trec els pocs euros que tinc i els canvio, pero el problema sera que quan em duraran en aquest foll pais?. Sort que aqui estare uns dies a la muntanya sense gastar, pero si vull pujar a Caracas, be.. ja veure que fer, doncs es un bon problema, merdaaaaaaa!!! La resta be, ara fa un bon solet, es veu el Bolivar aquest te poca neu, es veu que es roca i sembla una cresta ben bonica i entretinguda, ja tinc ganes de ficar-mi, de volar pels Andes Venezolans.
Us estima i recorda el Rusky dels Andes. Salut i força!!!!

1 comentari:

La chik de las 2 vidas ha dit...

Ahora, ya estas en Colombia!! mi país!... Ahora veo tu Blog y puedo ver a través de las fotos y algunas letras, la maravillosa persona que he tenido la felicidad de conocer... Te deseo todo y más...
Besos
P.D. ¿y la lengua... popular?