dimarts, 11 de desembre de 2007

Histories i fotos, Sierra Nevada de Venezuela.

Dimecres, 14 de novembre. Hola familia, com esteu?, Jo no molt be, doncs avui tenia que sortir teleferic amunt, amb la intencio de pasar cinc dies per la Sierra Nevada intentar fer el Pic Bolivar, el Humbolt i recorrer aquests bonics paratges, pero tot s'ha girat. Al arribar a la taquilla m'han dit que necessitava un permis de guardaparques, l'he anat a buscar i sorpresa. M'han negat la entrada a la muntanya a la zona, la causa........? voler pujar en solitari, doncs aqui les lleis son molt clares m'han dit, mare meva, quins collons!!. He intenta fer entendre el meu projecte, els he volgut fer entendre que porto tots els mesos voltant pels Andes en solitari, que el meu projecte consisteix en aixo, be, m'he agenollat, he suplicat.....i res. He anat a la seu dels guardaparcs, a suplicar a ells, a explicar tot el que estic fent i osties, m'han ben fotut, m'han ben cardat, no em deixen pujar sol. M'han dit que busqui algu per pujar cap dalt i que si soc mes d'un ja em deixaran, pero es que jo ho tenia tot preparat, tot previst i aquesta colla de personatges que quan volen es passen les regles pel cul, ara, ara si, ara al nen de les Espanyes no el deixen pujar, van amb les cantarelles de sempre, que tothom diu....que si se murio un español, que si se perdieron dos franceses, que si pasa algo toda la responsabilidad va por nosotros...i jo??, ostres, que us firmo un paper exhibint la vostra responsabilitat i afirmant la meva clara culpa de que si pasa alguna cosa, jo soc l'unic responsable, pero res, m'han fotut ben fotut. M'han fet emprenyar, m'han tret totes les ganes de pujar, de coneixer aquestes boniques muntanyes, m'han fet caure moralment, m'estan fent sentir un imbecil, un desgraciat, un impresentable, un irresponsable.... no puc mes, esperare un o dos dies a veure si puc introduirme en un grup, doncs no tinc calers per enmerdar-me en guies ni osties, estic entre l'espasa i la paret. I com em toquin mes els collons, em sabra molt greu, pero marxare d'aquest collons de ciutat i potser del pais, doncs em sento diminut i humiliat!!! Per altra banda, ahir i abans d'ahir vaig anar a recorrer una zona molt bonica del Paramo. Just sortir de la ciutat, hi ha una carretera que et porta a la Culata, una petita poblacio just a l'altre banda dels nevados, es una zona verda plena de cims rocosos i de vegetacio.

Amb rius i torrents d'aigua cristalina, on vaques i cavalls pasturen contents i tranquils, amb alguna barraca que serveix de refugi. On la vegetacio ara esta ben florida, blaus, grocs, rosats i verds escampen la seva magestuositat per totes les valls. Els frailejones en milers, floreixen i donen un toc caracteristic a la zona, a les parts baixes son joves, quasi no se'ls veu el tronc, pero a les zones altes son arbres altius i creen la sensacio de navegar per altres mons.Una bonica zona que vaig voltar amb la companyia del Aldo, un italia de 48 anys, viatjer dels mons, ell pero te problemes d'asma i va patir un xic, doncs tampoc havia aclimatat i al arribar als 4000 metres es va tenir que retirar. Una de les seves vivencies va ser, que va sobreviure al tsunami de fa tres anys a l'Indic, ell estava a les costes d'Sri Lanka, dins una cabaneta, quan de sobte ja estaba enmig de l'aigua es va poder agafar a un arbre, pero l'aigua se'l va tornar a endur, per sort, va trobar-se un nou arbre i alli va aguantar fins que l'aigua es va tranquilitzar, buff, quan m'ho explicava sentia la pell de gallina, sentia una forta emocio, doncs ell ja ho deia,'estoy vivo de milagro!!'.Jo, en aquestes zones tant boniques i tant semblants als nostres Pirineus, vaig fer dues ascencions als seus cims mes alts. La primera a la Punta Frailejon(doncs no se el nom i la vaig batejar). Un cim rocos i punxegut, llunya del campament, pero tant atraient que m'hi vaig anar acostant a poc a poc.

Pujant una vall verda i magica, vaig vorejar per sota unes crestes de roca molt esquerpes, vaig plantar-me sota la piramide del cim i entre resalts i corredors em vaig plantar al seu cim,d'uns 4.600 metres. D'alli les vistes eren esplendides, desenes de muntanyes de roca, enllaçades per crestes descompostes, a les valls llacs de colors i al fons nuvols i boires que pujaven amb gran velocitat.La nit va ser tranquila i l'endema ens disposavem a pujar el Pan de Azucar, muntanya que mes o menys esta indicada. La pujada era forta, varem sortir a trenc d'alba, l'Aldo a les primeres rampes ja va anar quedant enrere, es cansava molt i va decidir deixar-ho. Jo buscant la seva aresta oest, entre vegetacio i frailejones, vaig sortir a la zona alta, sorra i pedres, que amb la calor del sol em cremava la pell. Va fer un dia precios, blaus de tots els tons es dispersaven pel gran cel i la vegetacio a mesura que corria el dia agafava colors intensos i magics.

L'ultim tram es una aresta de roca descomposta, pero molt bonica i les vistes s'anaven engrandint, de sobte al est, el massis dels nevados, el Pic Bolivar, el Humbolt i algun altre em van saludar. Pujava amb mes ganes al veure que el cel era net i que podria gaudir de tot el que m'envoltava i aixi va ser a les nou i quart del mati, m'assentava a les pedres cimeres, cansat, assedegat, pero content i satisfet del que estava visquent.Els Pirineus!!!, aquest va ser el primer pensament al descobrir tot el que s'obria davant els meus cansats i cremats ulls. Quines crestes, quins llacs, quines valls, quina enyorança de la meva terra, on les alçades no es necessiten, on a cada punt que alçes la vista descobreixes nous horitzons, els Pirineus.

I be..., un xic de menjar, un glop d'aigua i una baixada per una tartera que va ser molt divertida. Despres un passeig entre frailejones, esquivant-los per dreta i esquerra, besties de dos o tres metres que s'aixequen sobre la blanca sorra. Llacs i torrents, rius i per fi la cabana, on l'Aldo jeia feliç i content. La baixada va ser rapida i bonica i be..., avui tenia que ser un bon dia, pero no ho sera, m'han ben fotut, de moment no perdo les ganes, no perdo l'alegria que corre dins meu, no podran si es el que volen. Buscare companyia i anire a la Sierra Nevada, on vull realitzar un nou somni, el Pic Bolivar.

Salut i força desde terres on tant s'estima al rei i l'Aznar, jejejejejej!!!