dimarts, 16 d’octubre de 2007

Costa nord del Peru, Tumbes i Huaquillo.

Dimarts, 2 d'octubre, Hola gent, com esteu???. Jo ja soc a l'Ecuador, be.., nomes a doscents metres del Peru, pero ja a l'Ecuador. Abans que res vull comentar un fet, no se si el vaig comentar, pero em va frepar molt, moltissim. Fa uns dies, ja no se quants..., vaig passar per Ica i Pisco, on s'hi va produir el terratremol tant nefast pels seus habitants. Collons..., jo mai havia vist un desastre aixis, alli els pobles ja son vulnerables, sobretot els barris periferics, on moltes families viuen humilment en cases fetes per ells mateixos emprant maons de fang i palla. Es feia clar i passavem amb el bus, el desastre es sentia com una pudor penetrant, pero sense sorolls.Els barris mes allunyats son els que van rebre mes, cases i mes cases perdudes i caigudes, barris sencers plens de tendes de campanya que ara son l'unic que tenen aquella pobre gent. A mi s'em feia un nus al cor, al cos, a tot arreu......per que? la mateixa pregunta de sempre, per que reben els humils, els pobres, la gent mes necesitada????????? per que no hi ha aquest Deu, aquest crist que salvi la gent que s'ho mereix i ens posi a prova als altres, els que gaudim de tot, no crec en Deu i menys quan veig aquests desastres... i espero que la natura, ella que es tant savia, ens doni lliçons, als que ens les mereixem.

El viatje ha transcorregut sense incidents, com tenia que ser. Ahir a Lima va ser extraordinari, per primera vegada veia el seu cel i es blau com el nostre. Vaig veure el sol com el creuava, doncs era diumenge i no hi havia gaire trafic de cotxes, ni molts merders. Hi havia families passant el dia, parcs amb atraccions, es veien els turons que envolten la ciutat. Es respirava un ambient diferent, festiu i va ser bonic sentir-ne el contrast. I be, sortin de Lima, vaig veure la posta de sol. Despres venien unes vint hores de bus, tota la costa nord del Peru. Avui l'albada m'ha despertat a Piura, ciutat costanera i coneguda pels amants de les ones i les emocions. El Pacific s'ha llevat amb força, les seves onades em regalaven una olor que no sentia, el seu color em feia sentir fresc rere els vidres del bus. El pais mes al nord es ple de contrastos, hi ha zones desertiques amb grans extensions planes i turons ben erms. Alla la gent viu molt humilment en barraques (com les que feiem de petits..) fetes de canya de bambu i sostres de fulles de palmera. Altres mes rics tenen les cases amb maons de fang i palla. Aquestes zones contrastaven amb zones verdes, verdes i salvatges. Zones de palmerals gegants amb grans extensions d'arrossars, amb camps plens de plataners, es bestial. I be.., tot ple de gent, per la carretera, als arrossars.....tambe uns bernats pescaires blancs estaven atents als arrossars, rere petits rosegadors. I pujant, pujant fins que arribo a Mancora, Zorritos i l'ultima ciutat gran, Tumbes, on dins la meva sorpresa no hi ha mar, es un xic enlla, despres d'uns manglars, els unics del Peru.
A Tumbes m'han avisat que potser dema hi ha vaga a l'Ecuador, els bananers aquest cop i es veu que les seves vagues no se saben quan poden durar. He decidit contrari als primers plans sortir avui amunt, ja cap a Ambato la ciutat propera al Chimborazo, el meu proper desti muntanyenc.M'he pillat un taxista, doncs creuar la fontera del Peru per aqui es un merder increible. Els passos fronterers son separats per sis o set quilometres, els busos que passen no paren, be..., coses d'aquesta part del mon. L'Alex, el taxista que he agafat, m'ha portat a veure una estona els manglars, alli m'he fotut un ceviche mixto (marisc cru de tota mena), he quedat tip i ple com una balena. He menjat contxa negra, contxa rallada, gambes i altres peixos requetebons.
D'alli hem anat a la frontera, he passat la del Peru, m'ha dut a l'Ecuador, alli hem deixat el seu cotxe en un parc i n'hem pillat un de l'Ecuador, ell m'acompanyava i m'aconsellava. L'entrada a l'Ecuador ha estat per Huaquillos, un poble tallat per dos paisos. M'ha semblat reviure ara fa dos anys, quan creuava de l'Argentina cap a Bolivia. Huaquillos es el caos, gent creuant per tots costats, cotxes, motos, mototaxis, camions...botigues de roba d'electrodomestics, de contraband, de fruites i de menjars......i un merder de vides que no miren als ulls, be, a mi si..., doncs soc diferent a tots ells, jejejeje, de color eh!!!!!! Em anat a pillar un bitllet de bus a Ambato i despres m'ha portat a segellar el passaport a l'oficina d' inmigracio d'Ecuador. Ara estic descansant en un alojamiento, doncs necesitava dutxarme i deixar els trastos, pero a les vuit marxo cap a Ambato (ara son les quatre).
Aqui,a l'Ecuador la gent es un xic mes diferent, tenen rasgos mes calents i caribenys......son un pel mes xics, pero tambe mes secs i el parlar ja te el so del Carib. Les noies van sense res, (be..., ja me gustaria jejeje) van curtes i amb roba que ensenya el que els sobra i el que no els sobra. La sensacio que tinc, encara es extranya, doncs porto dos dies seguits de bus i estic destrempat, pero em sento segur i preparat, el Chimborazo ja m'espera i jo volo cap a ell.Espero trobar un pais bonic i obert, espero ja veure la zona de volcans mes verda dels Andes i espero trobar-me amb l'Elena, be.., amb dues Elenes, la de Ter i la de Puigcerda, doncs potser coincidim tots en aquest pais, jejejeje!!!Be, desde Huaquillos, merder i caos mundial, el Rusky us dona la benvinguda a l'Ecuador.

Salut i força,us estima for ever!!!