Hola amics i familia, Res... nomes dir-vos que amb l'Elena per fi hem localitzat el David i be...,doncs ahir va sortir de la UCI. Per sort, els ulls s'ens han nuvolat d'alegria i emocio al veurel assentat en una butaca. Doncs te moltes ferides i rascades que se li han d'assecar i ha d'estar mig estirat i sense molta roba. Ha sigut molt emocionant parlar amb ell, veure com de la seva cara masegada sortien destells d'alegria, destells d'una vida que torna a florir despres d'un cop molt fort. No es per fer-se mal ni res, pero va estar molt a prop de fer-se mal irreversible. Es va trencar una cervical, la sisena, pero li van arreglar quirurgicament, tambe tenia una fractura oberta a la rotula. I be..., massegat i cosit per tot el cos, pero collons, quin tio mes fort i mes gros!!. Ara entenc per que patiem tant tots al baixar-lo amb la camilla, doncs es un homenas, per aixo va aguantar tant be el noi. I be..., ja hem quedat per veurens, ell es music i l'Elena te lligams al "Festival d'acordionistes d'Arsegel" a l'Alt Urgell, ja li ha donat un lloc per quan es recuperi. El diumenge vola cap a Belgica i alli s'ha de recuperar en uns tres o quatre mesos. L'emocio ha saltat quan ens hem despedit, doncs la seva gratitud i emocio, el feia respirar molt fort, sentiem com la muntanya ens ha unit i res ara ja ens separarà i com no..., alguna llagrima a caigut. Amb l'Elena hem sortir abraçats i emocionats, doncs tot va valer la pena, tot!!.
Salut i força. Us estima com sempre i mes que mai, el Rusky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada