dimecres, 26 de desembre de 2007

La Venezuela calenta



Caracas, 28 de novembre. Ja fa dies que volto per Caracas, una ciutat extesa per valls verdes i turons altius. Jo com a "home de poble" que soc, em pot molt aquesta ciutat, on la Alejandra ja m'ha anat explicant els problemes que te, pero tambe els molts que s'han resolt
. Hi ha molts barris perillosos, son a les afores, son barris aixecats sobre un terreny molt sensible, on les plujes i altres fenomens els tornen vulnerables.He conegut la zona del centre, on edificis altius de negocis, s'aparten del verdader problema d'un pais, la pobresa i l'oblit de la gent indefensa. Tot i aixi, es el Carib i collons, la gent es molt riallera, molt cridanera i gens plorosa, nomes pots trobarte gent bastant agresiva ara, en el moment previ a unes eleccions, a mes,unes eleccions molt ajustades entre Si i No. On la gent periodistica i altres que saben com estan les coses vora l'olla diuen que pot passar de tot, despres pot passar de tot........Els del No fan manifestacions, actes i protestes, algunes de violentes. Que son correspostes per l'altre bandol, on hi ha formacions de barris que fan por. Avui anire en un acte pel Si, una "assamblea de Mujeres del Partido Socialista unido de Venezuela"-(PSUV) alli estare amb l'Ale i amb una amiga seva, militant incondiconal del Chavisme i lluitadora pels drets dels pobles desde fa decades. Jo, veig que el pais no es posa ben d'acord amb el tema, hi ha moltes ciutats on no aproven gens la Reforma Constitucional, que te punts de veritable debat, pero altres que ajuden i acosten mes el pais a mans del poble. Caracas es lleva net i clar, el sol surt per sobre els turons verds, el soroll dels tranports resona per tot arreu. Petards i trets sonen tranquilament a qualsevol hora del dia, els nens juguen per les cantonades sense ni adonarse-n, jo, ja m'estic acostumant a aixo, pero de lluny, doncs veure una arma davant meu, es l'ultima de les coses per les que estic preparat. Despres de l'estada a la platja de Villa Croatia, els dies que estic pasant junt amb l'Ale i els seus amics, tots periodistes i gent que toca moltes tecles i te informacions molt interesants, no se si tornar abans de les eleccions. Tinc la sensacio de que m'haig de quedar, per veure com acaba tot aquest merder, doncs sembla un moment bastant clau pel pais, sigui positiu o negatiu i vull estar aqui per viure-ho.L'altre pensament que em corre, es la por que potser, que si hi han problemes, tanquin les fronteres per uns dies, pero estic disposat a correr aquest risc. Nomes dir-vos que aquests dies he estat descansant molt be, dormint moltes hores i acabant d'escriure el diari de muntanya. Venezuela es ben pintoresc, la gent, el seu parlar i les seves expresions, son d'allo mes divertides. Aqui a Caracas, l'Ale i els seus amics m'han acollit com un mes i ja em veus a mi, en reunions ben intenses de politica o de problemes diversos. Moltes abraçades a tots/totes, cuideuseu molt i no gasteu gaires euros en les coses que ens tornen a vendre per Nadal. Aqui es el mateix, llums i osties, pero per que???? no per tenir fe en somnis i projectes, no per tenir esperançes en un canvi mundial, sino per vendre el que sigui, mobils, torradores, llums i arbres, ron i cervesa, juguets i armes..........el nadal ja fa molts anys que es va acabar, pensar en la bondat de la gent, en la grandiositat de la natura, en l'infinit del cel, aixo es el verdader esperit de nadal.Salut i força, Us estima desde Caracas!