Chalten 27 de febrer del 2007

Bon dia gran familia llunyana, aqui tots ja esteu preparant les festes dels carnestoltes, esbojarrades i calentes nits d'alchol i sexe, en canvi un servidor nomes s'escalfa amb el fogonet, sota els cels impresionants de la Patagonia, on els nuvols poden arribar a tenir formes de totes les formes existents. Els matins, les tardes, les nits, aqui tot son pelicules de la natura, he experimentat la soletat en tot els seus estats, he voltat per valls, glaceres, crestes tot sol, nomes m'acompanyaven els vostres records i els vostre somriures, he sentit el fred dins meu, quan de sobte m' he trobat davant del Fitz Roy, cara a cara, conversan i preguntan-li el perque de la seva bellesa. He voltat per totes les seves vessants, escoltant i rebent el vent Patagonic a la meva pell, sentint com si es trenquessin totes les parets, sorolls infernals, que em feien girar de panic, per fi he vist la forma que te el vent, hi pot ser mes mortal que qualsevol cosa material. Pero no tot han estat pors i soletat, m'he trobat amb mi, amb la sencillesa de les flors, de l'aigua pura que baixa per totes les glaceres, de la llibertat del vol dels condors i sobretot de la llibertat mental que un necesita trobar de tant en tant. He rigut sol, he parlat amb mi mateix , hi m'he respost moltes preguntes que no tenien resposta! He parlat angles quan ni sabia que en sabia, m'he sorpres de la cantitat de gent que volta i viatja, pero que ni sap on es. Tambe he pogut coneixer escaladors famosos, que mes que famosos, son persones, he conversat amb els germans Pou, he gaudit de les explicacions del Tomas Huber, he compartit seient amb el Alberto Iñurrategui, hi he tractat de tu a tu, jo sorpres pel seus intents i ell sorpres pel meu projecte!!! He sortit de nit a compartir cerveses pel Chalten, entre les gossos perduts i la pols que aixeca el vent patagonic. Vaja que despres del proces gripal, m'he empapat de natura, i ara reposare i anire a escalar a Bariloche, amb millor clima i una noia russa, la Li, que esta boja com jo. Quan hem hagi recuperat del cansament i tingui temps us explicare alguna aventura amb mes precisio,nomes dir-vos que la Patagonia s'escriu amb P de paciencia, i et pot treure les ganes de coneixer-la, pero al mateix temps et pot enganxar per tota la vida, s´ha de tractar, i aixo no deixa de ser dur. Amb el record de la gent coneguda i les experiencies viscudes us dic un fins aviat, espero poder deleitar-vos amb les meves aventures properement. Abans pero, desitjar un bon i boig carnestoltes, el mes vibaratxo del mon mundial que te repercusio fins i tot aqui a l' Argentina, el dels 15 voltes, el d'Avinyo, poble conegut al mon per que sempre haig de treure la n del final!!!jejejejejejejejejejejej Molta sort, us ho heu currat molt, jo desde aqui pendre un calimotxo i ballare foll fins que el ninis agafi la fera i la tiri dins el foc!!!