- Amb el cos a Xile, i el cor encara a Argentina-
Hola gran familia, estic ben atontat encara, aquesta nit, he volgut oblidarme de la mala noticia que vaig rebre ahir, pero es impossible, cada minut, cada segon, cada instant que passava, tenia el Guille a dins meu. Canviant de tema (encara que sigui impossible), ja soc a Santiago de Xile, ciutat contaminada ecologicament, pero per dins molt interessant. Vaig arribar desde el paso internacional de Los Libertadores, passant molt a prop del Aconcagua, sentint unes emocions molt fortes, doncs alla amb el Met, en Dani i en Mill, varem viure el mes gran.
Tipics controls de gossos, de rajos X, i ja cap a Xile, baixant les curves inacabables de la carretera (son les del anunci del Seat Leon!!) i ja cap al Pacific, canvi d'ocea, canvi d'aires, canvi de moneda, canvi de gent... Tot son canvis, arribo a la terminal de busos, nomes sortir la calor se'm enganxa com una paparra. Travesso l'estacio, i com un urbanita (ni m'ho crec), vaig a buscar el metro, nomes sabia el nom del carrer on hi havia el hostel, pero els primers passos per Santiago, son forts, i arribo al hostel, suat, moll,amb els 40 kilos a l'esquena, pero molt content. 
Passo una tarda trista, doncs conec la noticia de la desaparicio del Guille, pero intento ser fort, com ell voldria, i faig un volt per la ciutat. Passejo pel Palau de la Moneda, simbol de la barvarie feixista, algun parc amb arbres, uns carrers peatonals molt pintorescos que son plens de gent venent ous de xocolata. Tambe hi ha espectacles al carrer, malabars, balls, concerts, estatues humanes, i m'ho passo be. Arribo a la catedral i la plaça del davant es plena de gent a l'ombra, dormint,estirats. Tot d'edificis colonials es codegen amb altres edificis de la nova era, una barrega de ciment i vidre. Vaig al Cerro Santa Lucia, i la vista aerea de la ciutat em fa descubrir que aprop que estan els Andes, cims altius, glaceres blanques, aixo si.., tot barregat amb la contaminacio, una mena de boira marro, que envolta la ciutat, i la fa respirar fums verinosos. 
Tot i aixi la ciutat m'agrada, i la gaudeixo de veritat, la gent, el color, la velocitat em fan sentir un mes d'ells. El mercat central, amb les seves olors,els seus colors, la gent, el bullici de tot, la bruticia a terra, es Santiago, es Xile..., VIVA CHILE, PO!!!!!!! I dema,dema ja marxo cap a Copiapo, la capital de la tercera regio, on hi ha el meu proxim desti, el Ojos del Salado. Petons i emocions,sempre i per sempre. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada