Hola gran familia del mon occidental, com esteu tots? espero que molt be!! Jo ja he arribat al primer objectiu, estic a Ushuaia, lloc on les energies corren per tots cantons, aqui on els Andes moren i deixen pas al gran ocea i l'espectacle de llums i colors hem deixa el cor sense paraules. Quedo bocabadat de tot, hem sento petit, molt petit pero enganxat a tot, soc felïç molt, hem sento privilegiat de estar aqui i de poder explicar-vos a vosaltres, la meva gran familia tot el que visc i sento. Just ahir pel mati varem sortir de Rio Gallegos,ciutat propera al estret de Magallanes i principi de la fi del tot. Alla vaig trobar allotjament amb una noia Suissa, i l'endema ja enfilava cap a la terra del foc, 15 hores mes vam tardar en fer els 700 qm, i vosaltres direu, per que...??? Doncs per que varem travessar 4 fronteres, i la burocracia te aquests inconvenients, a mes, hi ha molt turisme per tot arreu i haviem de passar tots. Jo al principi no m'exaltava, pensava en el desti que venia despres,i quilometre rere quilometre la patagonia comencava el seu final, paisatges grisos, amb verds, grocs, horitzons sense fi, es fonien entre els meus pensaments i com no..., vaig congeniar amb la meitat del bus, nordamericans,argentins, francesos,....i sobretot vaig gaudir d'una conversa preciosa amb el conductor del bus, parlant
del menjar, de les dones, de la gent del mon, aixo es el que a mi m'enriqueix, el coneixer una persona i portar-la sempre mes amb mi, tant sols per que si!!! Doncs el viatje va tardar molt, i a la una de la matinada arrivabem a Ushuaia, jo havia reservat lloc en un hostel, pero per un malentes vaig pensar que havien tancat!!(mentida, ells m'esperaven) Pero jo i dues nordamericanes ,si nois, si,dues yankees madures.Junts varem allotjarnos en un hostel un xic xungu pero a aquelles hores era el millor. I ja hem veus, a les dues de la matinada assegut en un porxo, a prop del mar, del far mes llunya, lluny de tot pero a prop de mi. Vaig gaudir d'un del porros mes guays de la meva vida gracies a un basc que tornava i em va donar una xina (aixo pot censurarse¿?). Ara hia un cometa just mes al sud, doncs jo el cometa i una gateta preciosa varem gaudir d' uns moments magics, en els que tot es va detenir. Ah, es veritat,mhe deixat una cosa, durant el viatg
e fins a Ushuaia un cotxe d'una expedicio de la Terra del Foc ens seguia tambe, ells van anar a fer el cerro San Lorenzo. Doncs quan erem a la balsa atravessan l'estret de Magallanes, vaig i els i comento la meva historia i projecte, i com no, un dels nois ja es vol apuntar amb mi, farem un cim amb glacera que hi ha prop de Ushuaia, ell te totes les referencies i jo l'empenta per anar-hi, que fort no m-ho puc creure, al mitic estret de Magallanes vaig trobar el meu company d'escalada!! Doncs,avui dia 25, estic ja en el meu hostel, tranquil amb mapes de la zona, i amb moltes ganes de sortir dema a fotra-li canya. Si puc pujare dos cims,no molt tecnics pero si dificultosos, per que aqui no hi ha moltes referencies. Igual jo ja sabre com enfocarho, son prop d'on el 2005 vaig ascendir un altre cim. Aqui les muntanyes brillen propiament, son fosques, rocoses, pero descompostes, hi ha crestes que fan frisrada. I el cap de setmana espero poder fer el cerro Alvear amb el Marcelo, l'andinista 
d'aqui,sera una experiencia bestial. Be nomes hem queda desitjarvos sort a tots, es el que es fa aqui, cada dia desitges el millor pel proxim, avui he comprat molt de menjar i comencare les feines de logistica, anire al club andino d' Ushuaia i demanare betzina blanca pel fogonet, be coses tecniques. Cuideu-vos molt, desde la fi del mon, on els lligams son encara mes forts, us estima fins l'infinit el vostre Rusky I, un somiador que esta vivint coses impresionants, us ho aconsello!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada