l' ascensio

Aquesta nit sonmio,sonmio molt, d' Avinyo, de gent que fa coses que mai pensava, pero descanso, i el mati fred i ventos em desperta, son les set i les llums, per l'est anuncien un dia clar, un dia de cim, esperem que pujo, esperem que vinc............. Ja soc despert, nomes trec el nas del sac, i hem veig els peus, calents i contents juguen, ja saben el que els vindra ara a sobre, estan neguitosos. Enrere els meus peus, a l'est, les llums del dia ja acoloreixen totes les formes, boscos, turons, cel, tot agafa color. Com sempre el despertador no ha sonat, pero son les 7 i encara es bona hora. Rapid surtu del sac calento i hem vesteixo en la mes gran soletat, nomes el riu glacial, esvalotat fa que no hem senti tant sol. Engego el fogonet, comença a fer el soroll d'escalfament. Amb tots els sentits a flor de pell intento endevinar el dia que fara avui, pero saben que es Patagonia, no m'hi esforço molt, jejeje. Nomes les prediccions de dos dies bons em donen una lleugera tranquilitat de pujar fins tant amunt. Em faig una mica de llet amb cacau, tot en pols, i unes galetes que costen d'entrar ara tant d'hora.
I com una exalacio ja estic comencant a caminar, hem giro, miro al campament de l'altre costat, no veig a ningu, ni tendes ni res, el llac esta tranquil i el Paso del Viento encara dorm per ara. Atravesso el torrent que haure de remontar per la seva esquerra, tal com em va dir el “Pollo”, i començo l'ascencio, m'esperen 2100 mtrs de desnivell, quasi res, jeje, pero estic fort psicologicament i fisicament, o avui o mai. Remunto la zona de matolls, nhi ha que tenen punxes i es claven, els primers renecs surten sols, com que ningu no hem sent, vaig fent, busco el cami fitat, avui hem costa mes, potser son les lleganyes que encara porto, pero poc a poc guanyo alçada, sento els salts del torrent a la meva dreta, i tambe una brisa de vent sobre meu, a les crestes. En canvi, em giro, i el sol esta iluminant tot el mon, muntanyes de color fosc agafen tons amistosos, i les glaceres brillen com si haguessin d'explotar, fam que hem quedi bocabadat una estona, tambe on la roca es vermellosa, on hi ha granit, la llum s'hi queda i sembla que estigui cremant, el joc de colors i sensacions m'exalta, pero no puc parar, ja ho anire mirant mentre pujo, hem dic. Ja surto de la zona de les fites, ha anat be, ara ja busco el torrent, on hi ha el material amagat sota la llosa, fins ara la motxilla no pesava, portava un xic de menjar i algu de roba, pero ara carregare crampons, piolet, botes, casc, cordino, arnes, be tot el necessari per estar tranquil, no se on hem fico o sigui que haig de prevenir. Fa fresca aqui dalt, pero no molt vent, i aixo em posa les piles, bec un xic d'aigua amb tang, i amunt, m'acosto al torrent, la pujada es mes tranquila, doncs si no ho hauria de fer pel mig d'una tartera gegant. Les gotes que baixen dels salts m'esquitxen, i hem renten la cara, somric mentre gaudeixo de la grimpada, el sol encara no m'escalfa, doncs sempre l' estic esquivant, sota una gran cresta que hi ha davant meu, a l'est, pero darrere meu el solet m'esta fent descubrir moltes emocions, moltes sensacions, molt de tot. Ja remuntat el torrent, hem barra el pas una gran barrera rocosa, amb petits corredors que la trenquen, n'agafo un, mirant que la direccio no sigui molt dolenta, i suo per pujarla, pero per art de magia s'obre l'ultima part de l'ascens. Des d'aci ja veig la canal que puja al cim, davant meu al sud est, al oest hi ha una cresta amb glacera que mor i cau cap al sud, metres i metres avall. Tambe m'envolten aqui, la confluencia de torrents que baixen de totes les vessants, es un espectacle estar aqui, hi ha un pilot de runes de pedra, blocs inmensos, torrents de roques, i les crestes altives ho maneguen tot, pero jo.Jo ja he trobat el punt feble del Huemul, la canal que haig de seguir per treure el cap ben amunt,al cel. Remunto amb penes el caos de pedres que hia, rere meu, el Fitz i el Torre han agafat una dimensio molt espectacular, son testimonis de la meva ascencio, en aquests moments penso en la gent que tambe esta aprofitant el dia per fer algun d'aquests cims, els desitgo tota la sort del mon, i tota la vida que necesiten per lluitar per un d'aquests cims. El sol els esta vestin de colors molt bonics, a mes avui els veig per la seva cara sud, la unica que hem faltava,jejeje. Mentre estic en els meus pensaments, ja m'he plantat al peu de la canal, collons, de cop s'ha fet molt mes grossa del que semblava, pero no hem fa por, aqui estic sol, pero acompanyat, acompanyat de l'energia que es necessita per fer una cosa aixi. Als peus de la canal canvio la vestimenta, com en un ball de gala, hem poso els millors draps, els crampons, el piolet, les botes grosses, els paraneus, el arnes i au, sense perdre temps, despres d'un glopet d'aigua, la meva impaciencia(no se si bona o dolenta)hem fa tirar amunt, el corredor en ben glaçat, aqui la calor encara no existeix, i el sol, tardar unes hores encara a despertar aquest raco, pujo be, fort en petits zig zags, la pendent va entre 35 i 45 graus, pero hem fa bufar, la velocitat que porto es massa alta, i de tant en tant agupit en el pal i el piolet.sento el cor com batega, desde fora, amb les orelles. Tranquil hem dic, pero noi, no puc ferhi res, i continuu amunt, sobre meu remolins de neu en el corredor em fan pensar el pitjor, vent, molt vent, pero no paro, segueixo, la neu que aixequen cau al meu costat, van baixant flocs i roquets, jo per si un cas pujo al costa d'un espero rocos, un xic a salvo de tot. Quan arribo al lloc dels remolins com per art de magia, no hi passa res, nomes en la neu es veu el seu pas, en canvi a la cresta que hi ha a l'oest, hi piquen rafegues que hem posen en alerta, tot i que no entren al corredor. El cim encara no el puc veure, nuvols gelosos el volen per ell, i saben que avui l'hauran de compartir, no volen, i es lliguen a ell com nuvies ansioses d'amor. Jo pujo, bufo, el cor em batega a cent, no vull perdre temps, pero noi com perdras temps, sino paras, ets un sonat hem dic!!. De sobte una rafaga baixa del corredor, m'agafo fort al piolet i hem tiro al gel. pasa per sobre, quedo glasat, pero tranquil ,no ha estat res, un simple avis del que puc trobar mes amunt. Ara el corredor es divideix en dos, un espero rocos els parteix, aqui la neu es mes recent i tova, m'enfonso i m'emprenyo, el “Pollo”, em va dir que mai deixes la dreta, i evito el corredor de l'esquerre, que va cap a les crestes mes rocoses que es veien desde abaix. El vent es fluix, nomes fa soroll a la cresta que m'envolta, i em resguarda com una mare al seu fill.
Travesso una zona d'allaus que hi ha, amb cautela. Pujo millor pels blocs que van caure, ja noto l'alçada, el fred i el vent, el sol mes lent que jo encara no ha sortit per sobre de la cresta, quasi que surtire jo abans i el sorpendre. A la part alta els nuvols gelosos ja han deixat de jugar amb el cim, ja m' han deixat el cami lliure, i busco l'aleta de tauro que hem va dir el guia, aqui hi ha glacera, dreta i dura, la atravesso de costat, pateixo perque el gel es irregular, hi ha cops que es molt dur i cops que es tou, a sobre meu veig la marca de l'antic allau, o sigui que corro per sortir de la vertical i hem poso en un petit corredoret rocos, ja el sol m' ha envoltat, totes les muntanyes estan amb mi, rere meu son totes a la mateixa alçada o mes baixes , soc molt amunt, molt. Ascendeixo el corredor, surto pel mixt i ja veig la cresta, nevada i ventada, l'emocio corre dins meu, pero molt atent repasso el que m'envolta, davant tinc una gran cornisa que ni miro per no fer-la caure, i a la dreta, una pendent puja direccio oest i es perd en una punxa, sobre meu, a uns 25 metres, es el cim. Aquests ultims metres els faig molt tranquil, pas a pas, xafo neu que es recent, enganxada amb roquets traidors o sigui que no es pot badar, surto d'un resalt, un altre, i s'obre una vista espectacular, la cresta cau als dos costats, i davant meu la cara est, amb la seva glacera amenaça d' engolir-me, estic exaltat, els colors, les llums han explotat per fi, ja soc al cim, una petita repiseta, una taula per fer el cafe, un somni per viure. Crido, ric, ploro per dins, soc felis de tot cor, ho veig tot, soc l'amo de la Patagonia, el campo de hielo sur a la meva esquena es inmens, gegant, llengues i llengues de glaç corren com autopistes, i s'ajunten per ser mes fortes, tambe veig davant meu la caiguda de la muntanya, potser 1500 mtrs, la glacera trencada sota meu, sembla un tauro amb la boca oberta esperant les seves preses. I al nord, com no, les millors o pitjors muntanyes de la terra, les mes dures, les mes geloses, totes em feliciten, jo els agraeixo el que hem brinden avui, els seus millors vestits, ja he fet els 2100mtrs, ja cau tot al meu voltant, gravo, trec fotos, el vent es a rafegues, pero no molt fort, aixo em fa pensar que la natura hem deixa uns minuts gaudir del que m'ha costat tant, i ho aprofito, bec, menjo i contemplo tot tot tot.................. El sol, altiu i calent, ja fa efecte, no m'agrada quan comenca a desfer-ho tot, o sigui que comenco el descens, la neu tova s'enganxa als crampons i les pedretes fan de pista de lliscar, tiro avall, poc a poc, els primers metres son els mes atents, despres ja agafo la ma a aixo, desgrimpo la part mes dreta, potser 50 graus, i hem vaig allunyant del que tan havia ansiat, ara el que ansio mes es la vida, la vida calenta, la vida a les valls ,la calor de la gent........ En moments la neu glaçada que tant em costava pujar s'ha tornat tova com nata, i hem fa perdre la confiança agafada fa uns moments, penso en els allaus, pero continuu baixant, paro i bec aigua mes avall,doncs la calor i la sensacio de fer cim m'ha relaxat en exces. Trec fotos als cims que m'envolten i continuu baixant, ara m'enfonso, es dur, pateixo, maldic a la neu, al sol, pero continuu sense perdre temps, quina calor que fa ara, suo i suo, pero baixo rapid, agafo la zona mes dreta, i en zig zags baixo volant, com un patinador de gel, gaudeixo i ric de mi mateix mentre perdo alçada volant, poc a poc m'acosto al principi, les pedres de sota ja m'esperen, i en 2 minuts ja faig l'ultim bot, del gel a la pedra,crak!!! Busco una llosa grosa, i em trec tot, el sol es calent, no fa vent,i estic cansat, bec molt, menjo i hem canvio de roba i calçat, per uns monents hem relaxo tant que hem mig adormo, pero una pedra gran que baixa per la glacera, desgelada i que es trenca a 5 metres de mi, em fa sortir del somni,i surto volant d'alla. Baixo corrents, pero paro per gaudir de les vistes, avui ha estat un dia dur, pero amb moltes recompenses, moltes alegries, molt de tot, i per aixo dono gracies a la natura per haver estat tan bona amb mi. Corro per la tartera, rient, parlant sol, pero pensant tambe que no puc fallar, aqui una torçada, un esguinç o quelcom semblant seria dur de salvar, no hi ha ningu enlloc, i aixo es el que sempre estava dins meu, no puc fallar, els peus no poden fallar, la ment no pot fallar, avui res no pot fallar, nomes la muntanya pot ser dura i traidora, pero jo no puc fallar. El llac de Toro, que semblava un escup de dalt el cim ara ja te la seva dimensio, el blau glacial de les seves aigues hem glaça tot, l'ultima pendent i les fites que vaig posar son el record que quedara per sempre aqui, hem giro, miro el cim, potser per darrer cop, gracies per haver-me tingut uns instants amb vos, ho he viscut molt fort. I baixo, baixo, volant, corrent, ja estic al riu, travesso el torrent, cansat, fet pols, abatut, hem tiro a terra, prop del sac, prop de les pertenencies material, prop d'on crec que es casa meu, pero no noi, aqui no acaba res. Ara descanso un xic, pero faig la motxilla,doncs avui vull dormir al campament Toro, que es a l'altre banda, i aixo vol dir revoltar el llac, travessar la tirolesa i revoltar de nou el llac. He estat 9 hores caminant, i ara encara queda un bon tros,j ejejeje. Faig la motxilla,cansadisim, pero satisfet ,s'ha aixecat mes vent, pero no li faig cas, i arrenco el cami, el revolto arran d'aigua, i m'acosto a la tirolesa, com sempre dubtes, sensacions rares, quan t'agafes a una corda, tu i el teu cos floten, a mes estic sol, i encara es mes impresionant. Cansat hi arribo, sense treurem la motxilla avui, mhi enganxo, collons, enrere,enrere, el riu rugeig sota meu, i volo per sortir d'alli,jejejeje, quin ambient!!. Atravesso les roques glacials, i hem trobo un petit llac, el volto i surto a la laguna Toro, el vent ha crescut, hem tomba, hem manega com vol, ja no serveixo per res, per res. Arribo al campament, no hi ha ningu, osti tio, la soletat potser hem fara mal aviat, jejej,pero amb gana hem faig un pa amb tomaquet i embutit mentres escalfo aigua per fer pasta, ara si que hem recuperare, jejeje. Trobo un refugi de escaladors, de metall,i mhi fico dins, shi esta be, i un s'escapa del vent que recorre per tots els racons haguts i per haver. Sopo o bereno? no se, pero aviat estic tip, arriba un noi i parlem un xic, pero la duresa del vent ens fa tornar cadascu a casa seu, jo de clar, exhaust i amb un pilot de sensacions despertes, hem fico dins el sac, ha estat l'ascencio de la Patagonia, el meu granet de sorra, el meu puntet, ha esta genial, ha estat unic, gracies a les ganes i ha la sensacio de seguretat que porto dins meu he estat be en tot moment. D'aquesta ascencio, haig de treure resultats, i del que he vist i viscut he de treure molt mes. Bona nit,i gracies a tots,a totes i ha tot.