Be familia, estem a dia 31 hem sembla, no se, ja veieu aqui el temps va passant tambe, han estat uns dies molt bonics, el clima m'ha ensenyat totes les seves cares, avui fa solet pero..... El dia 26 varem sortir amb en Marcelo, el noi de Rio Grande que vaig coneixer
travessant l' estret de Magallanes, va venir a buscarme, i junts amb la seva camioneta descapotable varem anar al valle Alvear, a uns 25 km de Ushuaia, ja eren les sis de la tarda, haviem anat a comprar menjar,i ell tambe necesitava material, doncs un allau els hi va colgar el camp al Cerro San Lorenzo. Amb somriures i histories ens varem anar coneixent, es un noi de 34 anys,moreno, solter, alegre i molt tranquil .Aviat ja reiem de tot, al comencament de la caminada d'aproximacio va ser genial, hem va recordar a mi, es ficava per un lloc i de seguida canviaba,”por aqui no, por alla”-jejeje, i jo hem reia sol. A mes portava una motxilla del Himalaia amb poder 30 kg, home boig!!, era mes gran que jo. A poc a poc, pero varem sortir de la traidora torbera, atravessar un riu per un pont i enfilant direccio oest la vall. Un riu molt mes cabdalos que ens va fer patir un xic, clar amb les motxilles que portavem, i nomes per un dia. Ja un tros amunt la vall s'obria, humida i plena de torba (molsa tova), els castors feien de les seves, tot era ple de presses, troncs, fang, rocs, tot amuntegat per parar el curs del riu majestuos. De sobte una de les besties entra, travessa i es fica al riu, jejeje, gracios. Be, el dia seguia molt bonic, no feria vent i la muntanya ens regalava el seu millor vestit, amb una glacera a la vessant est on semblava ben ve un 4000 dels Alps, i nomes tenia 1400 metres, jejeej. Ja dins el bosc dels follets, travessem dos torrents i just al costat d'un hi montem el camp. El soroll es extraordinari
pero la pau reinava.Un gran foc, i un gran sopar acompanyat de vi, mate i moltes histories, junts varem gaudir d'una gran vetllada al mig del bosc, al final del mon. La nit ens va envolcallar, el soroll del riu no va molestar per dormir, doncs anavem a dormir a les 12 i a les 5 voliem llevar-nos. De sobte sona el despertador, merda hi plou, be no plou, nomes cauen gotes, bona apreciacio. montem les motxilles d'atac, la seva de 15 kilos, jejeje, i cap amunt, esmorzem un gran volt de llet amb cereals (desprem hem patiriem les consequencies), i a remuntar el torrent, no hi havia cami o sigui que pel dret, jo davant, aviat guanyo aventatja, i surto a la tartera que ens porta al plato de dalt, alla hi arribo sol, la boira encara ens deixava veure el cim, pero cauen gotes, jo nervios, ell tranquil, clar coneix el clima. Aviat atravessem unes clapes de neu, la cosa comenca a agafar verticalitat, amb ella la pedra es mes podrida, intentem anar per la neu, pero un pas de cuart grau en una tirada ens fa treure la suor.Jo a dalt mentre l'espero faig una gran cagada,en honor al temps fueguino!!!! No sabem per on va la via, doncs la boira ja esta envoltant-nos, estem a 1100 metres diu ell, a mi se m' ocorre de treure la camara, busco una foto del cim, i l'apropo i aixi, poc a poc, anem desvetllant la ruta. Visca la tecnologia,sortim a la glacera, un pas mixt ens fa anar mes lents, pero aviat el travessem, despres jo m'adelanto, comença a nevar, estic nervios, pero la glacera es agraida i no passa de 40 graus, aviat travesso dos resalts de pedra mes dificils, i hem planto ja a la gran cornisa de dalt, massa, ja soc al cim, crido de felicitat pero la neu i el vent s'emporten les paraules. Fa molt vent, ara ja fa fred, el Marcelo arriba, jo ja baixo, li dic que no aguanto mes,ja ens veurem mes avall. Tot sol reculo les passes entre la boira, sensacions genials es barregen amb el fred, i amb la espera del company. No paro, vaig cridant, ell hem respon, pero el fred hem fa baixar volant. Aviat surto de la glacera, de les rampes podrides del plato, i moll com un peix hem fico dintre el bosc. deseguida trobo la tenda, alla hem despullo, doncs tinc els calçotets ben molls, quin temps dels collons, pero ja hem fet cim i estem a salvo, be en Marcelo ja vindra, penso. Aixi menjo i m'adormo un xic, fins que la cremallera de la tenda s'obri un gran somriure s'esten per la seva cara. reposem i menjen, para de ploure, jo faig foc i ho assequem tot, ara surt el sol, la rabia ens corre, pero estem be. A les 5 tirem avall, cansats pesats, pero satisfets, trobem un castor al que jo atrapo i toco amb el pal, tenen una pell fortissima. Reculem pel bosc, la turbera, ens gira i el sol dona de ple a la muntanya, ella, es riu de nosaltres, pero nosaltres ens riem de tot. Molt contents desfem el cami, arribem al auto, i anem a sopar a Ushuaia, jo haig de canviar algu de material,vull que 
em deixi a la carretera, en una vall on he avistat una ruta, lo bo es que no hi ha cami,l' haure de fer jo. Hem convida a sopar, i me diu que el visiti a casa seu quan pugi continent amunt, aixi queda tot, amb una gran amistat gestada en tant sols un dia, unes hores, uns moments, compartir es rebre i rebre es viure!!!!
Son les onze de la nit, diumenge 27, hem sembla,just acabem de sopar, tips i feliços amb en Marcelo, agafem la ruta i tirem direccio Rio Grande, hem deixa just davant la vall on haviem anat el dia anterior,una vall salvatge, vaja mes salvatge, no hi ha dreçeres o sigui que haure de fer el meu cami. Ens fonem en una gran abraçada, potser ens tornarem a veure ,ell me diu que el asado ja m'espera a casa seu, jo no se que dir, no se que dir......... Negra nit, ni lluna ni estrelles, nomes bosc, bosc de fades i un riu que es la meva referencia,un riu que amb el soroll em porta de braçet,pensant en lo viscut pero molt atent a tot, hi remunto pel bosc, el frontal pica als arbres, a terra, a tot arreu, tot es humit o ple d'aigua, es genial!!. Despres de voltar uns 15 minuts, la son,les ganes de parar i el no saber on soc, hem fan pensar, i en una petita pendent, just al mig del bosc i monto el camp. Els sorolls hem fan anar de cul, tiro troncs i crido, doncs com jo dic sempre, per molts animals que hi hagi, els humans som les pitjors besties. Aviat la tenda ja brilla, i jo recullo aigua d' un torrent i hem fico i no tardo en dormirme, i els sorolls, poden seguir, jo soc un mes dels trocs que reposen sobre la molsa. La llum hem desperta, cauen gotes per variar, pero el cel es bastant clar. Esmorço poc, i aviat monto la motxilla, avui no m'endure res, nomes el necessari. Sortir del bosc hem porta problemes, troncs caiguts, turbera fonda, pero al final un niu de castors m'indica el final. Remunto un turo, on hi ha els tipics arbres, i surto en un pla on un gran embassament hem dona la benvinguda, sabeu qui el va construir???
Franco,nooooooooo, els castors, jejejeje Ho atravesso per la presa, doncs allo aguanta un pilot de pes,amb la vista traço una ruta a la muntanya, la vaig modificant a mida que m'acosto, aixo es el que m'agrada, salvatge i nou, genial. Remunto un torrent i moltes cacades s'obren pel meu voltant, un gran circ glacial obre les eseves portes, jo bocabadat tiro fotos i em refresco amb les seves aigues. El temps aguanta, cel gris pero altiu , i jo sol al mig de tot. Guanyo alçada rapid, i hem poso sota les cascades, alla busco i trobo el pas, grimpo, i grimpo i ja soc al collet, travesso una congesta de neu i la vista se m'obre al cent per cent. Aqui pero,l' aire del'ocea, bufa fort,i pateixo un xic de fred. la a vista pero meravellosa s'obre cami, el mont Olivia, i el cinco hermano ,un a cada costat em saluden. Jo decideixo pujar el cinco hermanos, pero aviat hem trobo envoltat de boira, cauen gotes,la cresta molt descomposta hem fa vacilar molts cops ,les pedrs cauen avall i peten amb sorolls bestials. Al final la rao hi preval, surto de la cresta, baixo una tartera i hem poso en una canal, on crec que hi ha un dels 5 cims. Remunto be, grimpant ,i per la tartera, aviat es posa mes dret, formes fantasmagoriques de crestes i torres m'envolten, es un conte magic!!. Deixo la motxilla en un espero, continuu nomes amb la camara i la senyera, aqui l'escalada es fa mes agraida, fins i tot gaudeixo, i arribo a un collet, a l'altre vessant bufa fort, hem resguardo i ataco pel est els ultims metres de la torre, despres d'uns passos atletics, arribo al cim, yuhhuu!!!!!, Hem sento be, tranquil, ha parat de ploure, i fins i tot sembla que es vulgui veure la cresta, davant meu en direccio sud s'obre una gran torre, gegant, mhi fixo com puc abans que la boira ho amagui tot. Reposo una estona, tiro fotos, m'estiro al cim, me ha desgastat molt aquesta muntanya, pero la confiança aflora i aviat em veig intentant remuntar l'altre torre. La atravesso per la seva base i hem poso a l'aresta, alla busco el pas mes segur, i em poso uns deu metres sota seu. Una baga vella m'indica que aqui hi han rapels, a mi no mho sembla, i per una canaleta ascendeixo i pujo fins a dalt de tot, content agafo la baga, esta amb un pito molt llarg que deixo. Content ric de tot, reposo una estona i ja baixo corrents per una tartera fins a primera motxilla que tinc un centenae de metres avall. Ja molt mes tranquil,me
njo embutit i gravo les sensacions,la pluja, perotan impacient com sempre fa acte de presencia, i hem fa correr. De tant en tant s'obre la boira, veig Ushuaia, el canal Beagle, tot,els boscos verds que cremen la vista ,tot es tan salvatge, mullat reculo fins a la collada del castor solitari, alli l'altre vall es ben neta, es veu fins a baix de tot. Les cortines d'aigua pero corren per tot arreu i jo em vaig mullant mentre baixo pel circ. Un llac color esmeralda brilla en una vall frontal, no ho se encara, pero es el meu seguent objectiu. Els colors son tant forts, haig de parar i mirar, mirar i remirar, hem sento tant privilegiat. travesso rius, torrents, la castorera, cantant i feliç he fet el que he volgut en aquesta vall, aixo si que es llibertat,he obert la ment i els ulls i mhe deixat portar. Arribo al limit del bosc, els castors no paren de treballar, molts arbres estan menjat i caiguts,son molt folls. Per 
un cami marcat reculo els meus passos, de fons veig el blau de la tenda,t ot be, tot tranquil, desmonto rapid,doncs alguna cosa em presagia el pitjor. Atravesso el bosc per un altre cami, arribo a una dreçera i surto a la carretera, alla comenca a diluviar,una pluja fortissima,i jo, jo no tinc cotxe per tornar. Pero de jove, un de jove sempre fa autostop, i aixi ho provo,brut, cansat, carregat, pero el quart cotxe es para. Es una noia,per la meva sorpresa,sola,i junts conversem els 25 km fins a Ushuaia,. Un altre jornada complet, a Terra del Foc, els dies sempre son complets. Arribo al Hostel, petons per tots i una gran dutxa calentam' espera i feliç reposo en un raco les emocions que m'embarguen, necessito tranquilitat, dema anire a un spa,piscina,sauna,jacuzzi,ect.....mho mereixo!!!!!jjeje salut familia, us estima com el sol de cada mati el Rusky I
pero la pau reinava.Un gran foc, i un gran sopar acompanyat de vi, mate i moltes histories, junts varem gaudir d'una gran vetllada al mig del bosc, al final del mon. La nit ens va envolcallar, el soroll del riu no va molestar per dormir, doncs anavem a dormir a les 12 i a les 5 voliem llevar-nos. De sobte sona el despertador, merda hi plou, be no plou, nomes cauen gotes, bona apreciacio. montem les motxilles d'atac, la seva de 15 kilos, jejeje, i cap amunt, esmorzem un gran volt de llet amb cereals (desprem hem patiriem les consequencies), i a remuntar el torrent, no hi havia cami o sigui que pel dret, jo davant, aviat guanyo aventatja, i surto a la tartera que ens porta al plato de dalt, alla hi arribo sol, la boira encara ens deixava veure el cim, pero cauen gotes, jo nervios, ell tranquil, clar coneix el clima. Aviat atravessem unes clapes de neu, la cosa comenca a agafar verticalitat, amb ella la pedra es mes podrida, intentem anar per la neu, pero un pas de cuart grau en una tirada ens fa treure la suor.Jo a dalt mentre l'espero faig una gran cagada,en honor al temps fueguino!!!! No sabem per on va la via, doncs la boira ja esta envoltant-nos, estem a 1100 metres diu ell, a mi se m' ocorre de treure la camara, busco una foto del cim, i l'apropo i aixi, poc a poc, anem desvetllant la ruta. Visca la tecnologia,sortim a la glacera, un pas mixt ens fa anar mes lents, pero aviat el travessem, despres jo m'adelanto, comença a nevar, estic nervios, pero la glacera es agraida i no passa de 40 graus, aviat travesso dos resalts de pedra mes dificils, i hem planto ja a la gran cornisa de dalt, massa, ja soc al cim, crido de felicitat pero la neu i el vent s'emporten les paraules. Fa molt vent, ara ja fa fred, el Marcelo arriba, jo ja baixo, li dic que no aguanto mes,ja ens veurem mes avall. Tot sol reculo les passes entre la boira, sensacions genials es barregen amb el fred, i amb la espera del company. No paro, vaig cridant, ell hem respon, pero el fred hem fa baixar volant. Aviat surto de la glacera, de les rampes podrides del plato, i moll com un peix hem fico dintre el bosc. deseguida trobo la tenda, alla hem despullo, doncs tinc els calçotets ben molls, quin temps dels collons, pero ja hem fet cim i estem a salvo, be en Marcelo ja vindra, penso. Aixi menjo i m'adormo un xic, fins que la cremallera de la tenda s'obri un gran somriure s'esten per la seva cara. reposem i menjen, para de ploure, jo faig foc i ho assequem tot, ara surt el sol, la rabia ens corre, pero estem be. A les 5 tirem avall, cansats pesats, pero satisfets, trobem un castor al que jo atrapo i toco amb el pal, tenen una pell fortissima. Reculem pel bosc, la turbera, ens gira i el sol dona de ple a la muntanya, ella, es riu de nosaltres, pero nosaltres ens riem de tot. Molt contents desfem el cami, arribem al auto, i anem a sopar a Ushuaia, jo haig de canviar algu de material,vull que em deixi a la carretera, en una vall on he avistat una ruta, lo bo es que no hi ha cami,l' haure de fer jo. Hem convida a sopar, i me diu que el visiti a casa seu quan pugi continent amunt, aixi queda tot, amb una gran amistat gestada en tant sols un dia, unes hores, uns moments, compartir es rebre i rebre es viure!!!!Son les onze de la nit, diumenge 27, hem sembla,just acabem de sopar, tips i feliços amb en Marcelo, agafem la ruta i tirem direccio Rio Grande, hem deixa just davant la vall on haviem anat el dia anterior,una vall salvatge, vaja mes salvatge, no hi ha dreçeres o sigui que haure de fer el meu cami. Ens fonem en una gran abraçada, potser ens tornarem a veure ,ell me diu que el asado ja m'espera a casa seu, jo no se que dir, no se que dir......... Negra nit, ni lluna ni estrelles, nomes bosc, bosc de fades i un riu que es la meva referencia,un riu que amb el soroll em porta de braçet,pensant en lo viscut pero molt atent a tot, hi remunto pel bosc, el frontal pica als arbres, a terra, a tot arreu, tot es humit o ple d'aigua, es genial!!. Despres de voltar uns 15 minuts, la son,les ganes de parar i el no saber on soc, hem fan pensar, i en una petita pendent, just al mig del bosc i monto el camp. Els sorolls hem fan anar de cul, tiro troncs i crido, doncs com jo dic sempre, per molts animals que hi hagi, els humans som les pitjors besties. Aviat la tenda ja brilla, i jo recullo aigua d' un torrent i hem fico i no tardo en dormirme, i els sorolls, poden seguir, jo soc un mes dels trocs que reposen sobre la molsa. La llum hem desperta, cauen gotes per variar, pero el cel es bastant clar. Esmorço poc, i aviat monto la motxilla, avui no m'endure res, nomes el necessari. Sortir del bosc hem porta problemes, troncs caiguts, turbera fonda, pero al final un niu de castors m'indica el final. Remunto un turo, on hi ha els tipics arbres, i surto en un pla on un gran embassament hem dona la benvinguda, sabeu qui el va construir???
Franco,nooooooooo, els castors, jejejeje Ho atravesso per la presa, doncs allo aguanta un pilot de pes,amb la vista traço una ruta a la muntanya, la vaig modificant a mida que m'acosto, aixo es el que m'agrada, salvatge i nou, genial. Remunto un torrent i moltes cacades s'obren pel meu voltant, un gran circ glacial obre les eseves portes, jo bocabadat tiro fotos i em refresco amb les seves aigues. El temps aguanta, cel gris pero altiu , i jo sol al mig de tot. Guanyo alçada rapid, i hem poso sota les cascades, alla busco i trobo el pas, grimpo, i grimpo i ja soc al collet, travesso una congesta de neu i la vista se m'obre al cent per cent. Aqui pero,l' aire del'ocea, bufa fort,i pateixo un xic de fred. la a vista pero meravellosa s'obre cami, el mont Olivia, i el cinco hermano ,un a cada costat em saluden. Jo decideixo pujar el cinco hermanos, pero aviat hem trobo envoltat de boira, cauen gotes,la cresta molt descomposta hem fa vacilar molts cops ,les pedrs cauen avall i peten amb sorolls bestials. Al final la rao hi preval, surto de la cresta, baixo una tartera i hem poso en una canal, on crec que hi ha un dels 5 cims. Remunto be, grimpant ,i per la tartera, aviat es posa mes dret, formes fantasmagoriques de crestes i torres m'envolten, es un conte magic!!. Deixo la motxilla en un espero, continuu nomes amb la camara i la senyera, aqui l'escalada es fa mes agraida, fins i tot gaudeixo, i arribo a un collet, a l'altre vessant bufa fort, hem resguardo i ataco pel est els ultims metres de la torre, despres d'uns passos atletics, arribo al cim, yuhhuu!!!!!, Hem sento be, tranquil, ha parat de ploure, i fins i tot sembla que es vulgui veure la cresta, davant meu en direccio sud s'obre una gran torre, gegant, mhi fixo com puc abans que la boira ho amagui tot. Reposo una estona, tiro fotos, m'estiro al cim, me ha desgastat molt aquesta muntanya, pero la confiança aflora i aviat em veig intentant remuntar l'altre torre. La atravesso per la seva base i hem poso a l'aresta, alla busco el pas mes segur, i em poso uns deu metres sota seu. Una baga vella m'indica que aqui hi han rapels, a mi no mho sembla, i per una canaleta ascendeixo i pujo fins a dalt de tot, content agafo la baga, esta amb un pito molt llarg que deixo. Content ric de tot, reposo una estona i ja baixo corrents per una tartera fins a primera motxilla que tinc un centenae de metres avall. Ja molt mes tranquil,menjo embutit i gravo les sensacions,la pluja, perotan impacient com sempre fa acte de presencia, i hem fa correr. De tant en tant s'obre la boira, veig Ushuaia, el canal Beagle, tot,els boscos verds que cremen la vista ,tot es tan salvatge, mullat reculo fins a la collada del castor solitari, alli l'altre vall es ben neta, es veu fins a baix de tot. Les cortines d'aigua pero corren per tot arreu i jo em vaig mullant mentre baixo pel circ. Un llac color esmeralda brilla en una vall frontal, no ho se encara, pero es el meu seguent objectiu. Els colors son tant forts, haig de parar i mirar, mirar i remirar, hem sento tant privilegiat. travesso rius, torrents, la castorera, cantant i feliç he fet el que he volgut en aquesta vall, aixo si que es llibertat,he obert la ment i els ulls i mhe deixat portar. Arribo al limit del bosc, els castors no paren de treballar, molts arbres estan menjat i caiguts,son molt folls. Per un cami marcat reculo els meus passos, de fons veig el blau de la tenda,t ot be, tot tranquil, desmonto rapid,doncs alguna cosa em presagia el pitjor. Atravesso el bosc per un altre cami, arribo a una dreçera i surto a la carretera, alla comenca a diluviar,una pluja fortissima,i jo, jo no tinc cotxe per tornar. Pero de jove, un de jove sempre fa autostop, i aixi ho provo,brut, cansat, carregat, pero el quart cotxe es para. Es una noia,per la meva sorpresa,sola,i junts conversem els 25 km fins a Ushuaia,. Un altre jornada complet, a Terra del Foc, els dies sempre son complets. Arribo al Hostel, petons per tots i una gran dutxa calentam' espera i feliç reposo en un raco les emocions que m'embarguen, necessito tranquilitat, dema anire a un spa,piscina,sauna,jacuzzi,ect.....mho mereixo!!!!!jjeje salut familia, us estima com el sol de cada mati el Rusky I 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada