Ja fa quatre dies que plou a la plana, avui el Pancho em porta al Cordon del Plata, una serra altiva al sud-oest de la ciutat de Mendoza, l'aigua que ens va perseguint, quan arribem a la muntanya es converteix en neu. Ell amb la seva Wolkswagen Bora, no te por , patinant pujem els darrers revolts nevats fins al refugi Mausy, del Club Andino Mendoza. Alla em deixa, dintre de sis dies em tornara a buscar, ja es veurà com anira l'activitat, pero la neu comença a fer-me baixar dels nuvols, per tocar de peus a terra. Al refugi hi ha el Guille, un guia argenti que el regenta amb la seva companya, la Vane. Es la tarda, a fora neva sense parar, la neu a 2800 ja es present i durant la nit s'hi acumulan uns quinze centímetres de neu fresca. L'endema ja amb un sol de mil dimonis començo a fer el primer porteig, rere meu, a la vall els nuvols i el mal temps continuen, i el pronostic pels propers tres dies no es gaire favorable. No se el cami, pero amb una petita explicacio del Guille, començo a tirar, vorejo un torrent, haig d'obrir traça i les botes dobles pesen quatre cops mes. Surto a las Veguitas, a 3050 mtrs, alla atravesso una planicie, la neu brilla com mai, i jo bufo com un boig. El paisatge es de somni, tot esta colgat sota la neu, el cami tambe, i jo m'enfonso i m'enfonso en la neu. Amb un pas lent, pero continuu, obro traça i li vaig guanyant metres al corriol.
Arribo a Piedra Grande, a 3400 mtrs, aqui hi ha un campament, pero el paso de llarg, avui vull pujar fins al Salto, a 4200, i alla deixare el primer pórteig. Pero la neu em pot, m'enfonso fins als genolls, i el sol,implacable m'enfonsa mes les esperançes. Arribo a una aresteta, alla paro i bec mentres decideixo fer un xic mes, estic sol, obrint cami, i cansat ho deixo tot amagat sota la neu. L'endema tornare i ja amb tot pujare al Salto, i m'hi quedare. Al baixar hem noto com les ingles m'estan matant de dolor, crec que m'he passat, i el cos m'ho marca. Arribo al refugi exhaust, i per la meva mala sort, comenca a nevar de nou, ho fara tot el dia i tota la nit, o sigui que la meva traça quedara un altre cop tapada, i tot l'esforços seran en va. L'endema ja amb tot, comenco a pujar, el dia es torna a llevar net a les muntanyes, blau, amb algun nuvol que es passega pels cims. Estic adolorit, pero fort de ment i amb ganes d'intentar el que sembla impossible, pujar un dels cims mes alts de la zona, pero la realitat comença a fluir en la meva ment, Raul, em sembla que hauras de canviar els plans, em dic...,tu sol, no pots anar obrint traça com un animal i despres tenir forçes per ascendir mes amunt, on el gruix de neu encara es mes considerable.
Pero vaig pujant, les cames em fan sentir feble, pero el paisatge em dona les forçes suficients per seguir endavant, tot i aixi em sento fluix, trist, resignat a veure el que pot passar. Arribo on vaig deixar el porteig d'ahir, la neu ha colgat molt mes la motxilla, pero la carrego dins el petate, i despres de beure un xic i mirar el que em queda fins al Salto, comenco un ascens que metre a metre es fara mes penos. Rere meu el cel ja s'ha tapat, i va pujant, nuvols foscos es barregen amb nuvols grisos, i comença a bufar un vent sospitos, pero ara no puc parar, he d'arribar al Camp 1. Cansat per la neu, decideixo fer una grimpada bastant agossarada, la motxilla em desestabilitza, i a vegades em sento bastant desprotegit, pero ja estic fart de neu, vull roca, jaaaaaa!!! Pujo per la vora de la cascada, sentint el fred que s'acosta, el sol ja s'ha amagat rere els nuvols, pero esbufegant com un salvatge, ja soc al camp, alla nomes hi ha neu, soletat i algun vivac colgat. No m'allunyo del torrent, doncs es aigua segura i la necesitare,el cap ja em comenca a fer punxades, pero com un soldat trepitjo la neu d' un vivac, sera l'emplaçament per la tenda. Respiro fort mentre desplego la tenda, merda, aqui no em cap, apa a uns deu metres mes avall, ja em veus un altre cop, trepitjant la neu, rodant com una baldufa per deixar pla el terreny, aqui si, aqui si que hi cap. La començo a muntar, quan de sobte un so espantos retrona a la meva dreta, primer penso que es un allau, pero no, son trons. Al moment comença a tronar per sota meu, a tot arreu, tinc por, i corro a muntar la tenda, deixo els ferros lluny de la tenda hi començo a ficar-ho tot dins, el vent del oest comença a bufar, i els primers flocs de neu em cauen silenciosos al cap, la sort m' ha somrigut, i la neu arriba quan ja estic estirat dins la tenda. 
M'estiro dins el sac, la neu que hi ha sota la tenda es va modificant mentre el meu pes es mou. Passo les hores bevent, pensant, sentint la neu a la lona, i m'adormo. Pero a la hora i mitja em desperto, el cap em retrem, no tinc ganes de fer menjar, no tinc ganes de res, estic sol i necesito un senyal, un senyal de tranquilitat. Escolto, pot ser posible...?, no neva!!, em sembla que no, pero bellugo la tenda, hi ha neu agafada a la lona, i quan cau a poc a poc es tornant a sentir el silencios soroll dels flocs enganxant-se al plastic, em cau el mon a sobre. Torno a intentar dormir, pero no puc, el cap no hem deixa, estic pensatiu, a l'aguait, neguitos pel que pugui passar, i aixi passen les hores. De sobte em llevo, em costa respirar, em sento axafat, i veig que la tenda s'ha escanyat, hi ha neu per tot arreu. M'ho penso i surto, son les dues de la nit, la neu s'enganxa a la meva esquena, al meu cap, la nit fosca i grisa em declara la guerra, i jo amb el plat del roc, comenco a alliberar de neu la tenda, els dits s'hem glacen, pero en dos minuts ja torno a ser dins el sac, calent i espectant al que vingui. 
Per fi la neu para, no se a quina hora. Pero despres comença un vent salvatge, baixa per la canal on estic, per tot arreu, i em mou la tenda com si fos un mocador, escolto cada rafaga com si fos l'ultima, em veig volant pendent avall, la tenda amb mi a dins, pero m'aferro a la vida, aixo no passara, no passara. I aixi mig despert espero l'albada, en un moment la tenda s'ha omplert de neu, el vent la fa entrar pels foradets de la tela, i el sac i el menjar tenen una fina capa de pols blanca, ja em començo a desesperar, el cap em diu que haig de sortir d' aqui ja, pero com, com i cap a on!!! Els primers llums del dia arriben, el vent ha parat, no se fins quan, i en un moment decideixo sortir ara, em vesteixo, em calço les botes, que estan colgades de neu, congelades, quasi ni puc posarma-les. Surto fora, un paisatge desolador, blanc i gris, tot es soletat, natura salvatge, i jo, jo sol aqui al mig del no res. Trec el petate, el començo a omplir sense ordre, ara menjar, ara roba, ara el material i la tenda, com dimonis m'ho fare? 
De sobte el vent torna a bufar, rafegues de neu m'omplen el cos, la tenda es mou, i al final decideixo desmuntar-la i ficar-la sense plegar-la, tampoc puc jo sol. Aconsegueixo desfer-la sense perdre res, ni un clau, ni el sobre-toldo, i la fico malamanet dins el petate. M' acomiado del lloc, i com nedant busco un cami entre la neu, els primers metres em sento impotent, m'enfonso fins la cintura i no puc sortir, siusplau deixeu-me en pau!!!!!!! Poc a poc, m'asereno i arribo a una zona llisa, puc divisar entre les rafegues de neu la traça i baixo, atravesso un pendet on la neu m'arriba a les cuixes, tinc por de formar un allau, pero es que no puc sortir per enlloc mes, i aguanto, aguanto fins que arribo al fil on la meva traça encara es veu. Desde alla començo un penos i cansat descens, sota el vent, el fred i la neu. He de parar de tant en tant, doncs la neu em cansa, i el pes em mata. Pero poc a poc, i amb molta vista surto del lloc, el descens va essent mes tranquil i per fi arribo a Piedra Grande, a Veguitas, on la boira em fa perdre uns minuts, i al refugi on quan em veuen em treuen una gran tassa de te, i em cuiden. He passat una de les nits mes llargues de la meva vida, pero ho he resolt be, ja estic a casa, calent, tranquil i amb una experiencia mes, la vida em somriu i jo feliç li dedico un gran peto. Em preparo per dos dies de bon temps, pero El Plata i el Vallecitos ja son somnis d'un altre intent, ara s'han quedat lluny, molt lluny dels meus passos, pero prop del meu cor. Les llums del dia se'n van, la neu no. Bona nit! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada