divendres, 4 de maig de 2007

A La Paz, celebrant el 1 de maig

La revolucio comença...



Finalment el Parinacota no va poder ser, el “japo” va baixar destrossat i van tenir que donar per acabada l’excursio per l’altipla, realment va ser una llastima. Be,ja han passat uns dies de l'ascens del Sajama,m’he recuperat be. Com ja us vaig informar anteriorment, estic ja negociant amb el govern Bolivià. Falten hores per que jo i el President de la Republica de Bolivia, Evo Morales, tinguem una reunio i acostem posicions sobre com afrontar el Imperialisme Yankee!!! De moment, pero ja he asistit a actes molt interessants,com l'1 de maig, avui fa un any, el govern de l'Evo Morales, va nacionalitzar els hidrocarburs, i va comencar una lluita contra les empreses internacionals que s'enduien el 82 per cent. Ara es al reves, el 82 per cent es queda a Bolivia, i marxa el 18 per cent. He viscut un dia bastant foll, musicas, reivindicacions, molta gent Aimara i del poble a la plaça Murillo. Aburrits discursos,pero en algun tram,interessants,i sobretot he vist l'estima que te el poble Bolivià, a aquest indigena que s’ha posat a davant, i amb lluita i a vegades criticat, esta tirant endavant un pais molt ric, pero que sempre l'han trepitjat i esquilmat. Viva Evo Morales! Viva la ley de Hidrocarburos! Viva Bolivia!He estat compartin bones estones amb el Grant i la Liz, els canadencs, pero ahir ja van marxar i ara m’he ajuntat amb un madrileny molt bo, es molt divertit. Es diu Manuel,i va sortir de viatje, a l’octubre, pero del 2005, si, si, si, increible oi! Ha donat tota la volta al mon ,ha estat a llocs preciosos, illes del Pacific, Annapurnes, Xina, India, New Zealand, be es un boig com jo,suposo. Ara ja se li acaba el viatje, pujara a New York una setmana i ja torna a Espanya. Es un fart de riure, sembla humorista el tio,i es que es "pallasso", el seu ofici es fer riure als nens, com jo. Despres amb el Madrileny varem anar a cine,a veure un documental del Evo Morales,el Cocalero. Es la historia de l'Evo Morales, quan es va presentar a les eleccions, una historia molt intensa i interessant. I be, avui ja preparem els trastos i tornem a sortir, a la Cordillera Real, un lloc de somni pels amants de la muntanya. Per sort vaig coneixer un Sevillà que tambe buscava parella per fer ascencions, i el desti ens va ajuntar, dema al mati ja partim cap a la laguna Chiar Khota, on esta el camp base del Alpamayo Chico, un monument a la bellesa que descansa en aquella zona. Avui acabarem els tramits, llogar el cotxe, comprar el menjar, ell a mes no te roba i l'ha de llogar. Es un noi molt simpatic, a Espanya feia escalada en roca, de neu i gel n´ha fet poca, nomes al Mulhacen, pero tinc el presentiment que ens ho passarem molt be, i gaudirem de bones escalades junts. Avui m’he llevat amb malestar a l'estomac, vaig bastant fluix,pero una pastilleta, un mate de coca i deixar de menjar tantes "papas fritas" em faran tornar a l'estat normal. Be, suposo que fins d'aqui a tres o quatre dies no tornare al mon de la civilitzacio. Un peto ben fort, grans abraçades i molta força per tots. D'aqui uns dies espero haver gaudit d'uns dies preciossos a la Cordillera real.

1 comentari:

Íngrid ha dit...

Ei Rusky!!
Jo no et conec, però la Sònia m'exlica les teves aventures... Quina enveja que em fas!!! Tot el que deus estar vivint, que fort!! Aprofita-ho, que això no t'ho treurà ningú!!

Una abraçada,

Íngrid