diumenge, 22 d’abril de 2007

Arica – Xile


Ciutat pesquera, frontera invisible de Sudamerica...



El viatje continua..., i despres de passar uns dies de repos a Copiapo, agafo un bus que em portarà a Arica, ciutat pesquera, comercial i turistica. Travesso mig Xile, passo Antofagasta, el creuament que va a San Pedro de Atacama, tambe Iquique, i la carretera que tot el camí havia anat per la costa, s'endinsa al continent, i es veuen grans volcans i extensions desèrtiques. Els colors comencen a canviar, la gent i les seves paraules tambe, tot agafa color indigena, m'acosto a la verdadera sudamerica, la dels inques. Arribo cansat i suat, despres de 17 hores de bus a Arica, i rapidament un taxi em porta als "jardins del sol", hostal precios, tranquil i prop del centre, que mes vull?Alla m'instal·lo i converso amb l'Edmundo, ell es l'amo de l'hostal i em dona molta informació de la ciutat, que fer, on anar a menjar, les platges... Es genial, de cop i per moments em sento molt be en aquesta ciutat, que desde el 1553 ha passat de mans Peruanes, a Bolivia

per tornar a ser Peruana quan els castellans la van deixar. I al final una ofensiva Xilena se la va apropiar, deixant aixi sense un port estrategit a Peru i sobre tot negant la sortida del mar a Bolivia. Tot i aixi la gent viu molt tranquila, son una curiosa barreja de peruans, bolivians i xilens que semblen amb al seva tranquil·litat i parsimònia massa peruans. Jo aprofito per anar a visitar les places, el Morro, el port artesanal, les platges (la del Laucho i la Chinchorro), aprofito un peix i marisc a bon preu i menjo com boig. Qui sap quan sera el proxim cop que podre menjar aquestes delicies! Avui tornaré a relaxar-me a la platja, faré surf i després aniré a comprar el tiquet per anar a la capital de Bolivia, La Paz. demà al mati,ja comencara el nou viatge, el de la sudamerica profunda de olors, colors, i mestissatge per tots costats. Friso per entrar-hi, per sentir-me be, i per conjuntar-me amb tot allo, estic preparat i així ho faré. Be, desde Arica us dono la benvinguda al continent mes pur, mes acolorit i mes autentic, seguiu-me i sentireu a la vostra pell les sensacions mes extraordinàries que hageu sentit mai. Petons i emocions, família us estima el vostre Rusky I!

1 comentari:

Anònim ha dit...

RUSKY PER MI TIO ETS EL MILLOR M'HAS FET SORTIR LLAGRIMES M'HAS EMOCIONAT MULTISSIM ESTIC SUPER CONTENT DE QUE PUGUIS FER EL TEU SOMNI I JO EL COMPARTEIXO AMB TU LLEGINT ELS TEUS ESCRITS ETS EL MILLOR TIO DEL TEU AMIC PUJOL UNA ABRAÇADA I NO PARIS FORÇA NANO