dilluns, 2 d’abril de 2007

Volca Lanin, 9 de març del 2007


Collons, quines rafagues de vent!! on soc? collons que he somiat ara? Ahhaa, ara recordo on soc, soc al refugi BIM 23 dels militars, al volca Lanin, i quina hora es? a veure, a si son les dues de la nit, i somiava com un desesperat en gent que entrava al refugi. Aviat els dos suissos es voldran llevar, van dir a les 3 del mati, pero amb aquest vent a fora no se pas, collons, i com ho farem doncs, la meteorologia va dir que avui seria bon dia, pero ja saps, el que val es estar en el lloc. Vaig arribar ahir, despres de preparar l'ascencio molt rapidament, buscar transport fins al parc i inscriurem al registre, a mes d' omplir un petit testament, jejeje. Aqui es necesita transmisor, i ja el vaig llogar, a mes et demanen un pilot de coses i per si fos poc si arribes despres de les dues del migdia no et deixen començar l'ascencio. Pero be, jo ja ho he fet tot, caminant els primers metres, atravesant un petit bosc començo a sentir l' emocio, fa dos anys tot era nevat aixo, i jo estava solitari. Avui som uns 50 a dalt dels refugis, n'hi ha tres i tots es van omplint, quan son 60 es tanca la muntanya a la gent, normes d'aqui nois. El primer tram es fa be, despres a l'espina del pescado ,un corriol que va serpentegant cara amunt, el vent es mes incisiu, les rafegues em fan parar, em fan ballar, em posen nervios, pero s'ha d'anar amunt, amunt.... Paro en un revolt, menjo un xic pero el pa amb tomaquet es barrega amb la sorra que el vent fa aixecar de terra, i surto d'alla al moment. La muntanya es veu preciosa, pero l'esperit esta enfadat, potser per que avui ha pujat molta gent al seu cim. Ara la pendent es torna mes dreta, la sorra i els rocs que s'enmagatzemen al corriol fan patinar els peus, jo m'invento camins que van pujant i aixi mes distret continuu el fort pendent. De sobte gent que baixa, saluden poc, i continuen baixan, suposo i espero que el refugi estigui aprop, i aixi es, una plataforma carbassa, amb lletres i dos militars m'esperen, jeje, i jo m' instalo. Prenc un mate amb ells, i parlem del dia que fa, ventos pero al mateix temps bonic. Baixen tres persones de dalt, hi a dins n'hi ha dos que dormen i reposen per baixar ara. Mentre espero el sopar, vaig a parlar amb l'esperit de la muntanya, pujare un trosset, i aixi tambe em coneixere el cami, doncs aconsellen sortir de nit, a les 3, em sembla de bojos, pels 1400mtrs de desnivell que hi ha, pero no dic res. Pujo un xic, el vent es cada vegada mes fort, les rafagues fan que tenqui els ulls, o que m'amagui rere blocs volcanics. Fa molt soroll, sembla enfadat, ve de Xile, pero a vegades tambe de l'est. Trobo els tres nois, baixen exaustos cap al refugi, jo continuu amunt i travesso una congesta de neu. De lluny veig un balconet, aqui es el lloc, ara parlare amb l'esperit de la muntanya, ho han aconsellat els mapuches, els indigenas que viuen a la zona, i aixi ho fare. A mes el convidare a herba del rus (i no es mate,jejeje) i axi tot sera mes proper, pero hem costa poder parlar-hi, s'enfada, les seves rafagues son dures com la pedra, com si es negues a mi, i aixi em quedo pensatiu!! Baixo rapid avall, el sopar em crida, i amb dos suissos parlem de pujar dema, menjo com un llop, i depres surto fora, i el cel ens regala una pelicula de colors i formes mai vista, som privilegiats, i jo em quedo paralitzat en veure semblant cosa. Nuvols i colors, ballen i corren per sobre nostre i noslatres en gaudim com folls, mai havia vist una cosa igual, mai havia sentit cosa igual. La muntanya vol parlar i jo li torno contesta, faig una petita fita en el seu honor, i venero el seu cor. Ella a estes el famos bolet, sobre el seu cim, un nuvol que es ple d'aire, vent a km per hora, molts, molts km per hora. Amb el cos encongit pel poder de la muntanya vaig a dormir, quedem a les 3 amb els suissos, pero jo no ho veig clar, aquest vent em fa por. Ep, ja son les cinc del mati, els suissos s'han llevat tres cops, pero encara no han marxat, jo a les 3 i mitja ja he vist el cel molt fotut per sortir, pero ara son les cinc, o ara o mai penso, i em poso en marxa. Surto fora, el cel s' ha obert un xic mes, el vent no para, em vesteixo sota la mirada atenta dels suissos, ells no es mouen. Un fins ara, i ja soc fora, frontal al cap, i ganes de tirar amunt, sol sota la foscor de la nit començo el cami. El principi es enganyos pero vaig fent, despres surto al refugi casa, el tercer, el mes alt. Ningu es mou, tothom dorm, es el meu dia doncs. Sota rafagues de vent, continuu solitari, ara veig el gran glaciar, l'haig de pujar, em portara a la porta dels 3000 mtrs, i alla una planicie a la rampa final, la canal cap al cim. No em poso els crampons, doncs no es molt gelat, el vent bufa pero no tomba i aprofito unes formacions de banyera en la glacera per pujar rapid. He travessat de costat la glacera i ara pujo de dret, em sento fort, sol pero fort. El cor em batega sense parar, no parare fins a no veure-ho clar penso, jeje com sempre. La nit es freda, pero abrigat com estic ja pot anar fent. Surto als 3000, fort i conscient que ara vindran els vents mes forts, pero no, a canvi es comenca a fer clar, o aixo em sembla quan en un moment ja soc sota la canal, a punt de fer l'atac, miro amunt, el vent juga al cim, sembla que em digui, puja, puja i veuras!!!!!! Pero jo, escolto la veu i l'executo, el terra es ben glaçat, ni sorra ni rocs que cauen, com em deia la gent el dia anterior, clar ells pujen aqui al migdia quasi, jo hi soc a les set i mitja del mati. Aprofito uns penitents de gel, pero despres ja m'agafo a les pedres que fan d'esglaons, una passa rere altre, buscant l'equilibri, buscant un metre mes, i aixi vaig fent. A mitja canal, sota un bloc, vull alleugerar pes, deixo la motxilla, dubto dels crampons, i mal fet, els deixo, aviat sabre el perque. Pero amunt, pilot en ma i senyera a la butxaca, amunt em dic, pero el vent fa callar les meves paraules i fa que miri amb por cap al cim. Nuvols d'aire juguen al cim, gelosos de mi, jo els demano cinc, deu minuts i prou. Pero prou feines tinc per aguantarme, el vent de la nit ha construit una pelicula de gel sobre tot el que hi ha, rocs, sorra, blocs, tots el ple de gel i cada pas que faig es un suspir. Quan em giro no m'imagino el que hem vindra al baixar .El piolet s'agafa a la sorra del cami i jo on puc, poc a poc guanyo metre a metre, surto a l'avantcim quan el sol brillant i taronja em saluda i m'escalfa un xic el cos. Em paro, el miro i li demano per favor que corri, que ho escalfi tot, pero a dalt el vent i els nuvols son els amis de tot. Ascendeixo els darrers metres, amb cauleta, pàs a pas,i deixo enrere el mes perillos, ja toco la glacera del cim, ja hi soc, el vent no em fa ni pessigolles, ara em sento ple, ple per dins, ho he aconseguit, el Lanin, ja esta,ja m'ha deixat tocar el seu cim.
Content dono les gracies a la muntanya i tambe a tothom. Em faig fotos mentre puc, pero el vent em dona nomes 15 minuts de gloria, al fons tot es un mar de nuvols, al est, al nord, al oest, al sud, nomes els volcans xilens aplaudeixen la meva gesta vergonyosos, treien el nas. Feliç i neguitos pel descens gaudeixo uns moments mes, m'ha costat molt, pero ha estat genial, la sensacio del cim ha estat molt pura, com si anes amb algu altre. La baixada es mes crua, molt atent baixo metre a metre, mai havia estat tan pendent d'on posava el peu fins avui, pero es que aquest gel es traidor i jo sense els crampons, ai si hem veies el Met, jejeje! Respiro, miro el voltant, el dia es va llevant i els colors van pintant el paisatge, jo una anima sense pena, baixo com una pedra per la pendent, esperant no caure al buit, soc un roc mes d'aquests volcanics, que s'aguanten com per art de magia, i esperen que algu els toqui per caure pendent avall. Per fi el sol ja ha escalfat la zona on soc, el perill ha passat, el terra es mes tou, i la sorra es nota sota la bota, busco la motxilla, res aquest bloc, aqst tampoc, on es??? a veure si ha caigut!!! Pero la muntanya es bona amb mi, i jo amb ella, mes avall en un altre bloc de pedra negre i vermella, m' espera la motxilla. Sembla que la muntanya encara dona alguna opcio, vol que algu mes la pugi, jo ja baixo ara, espero que qui puji ho faci rapid, l'intuicio hem diu que aviat es trencara. El vent tan molest, ara es un ilusio, gaudeixo d'una baixada mai somiada, patino sobre la sorra volcanica, tartera avall, com un foll, els nuvols del voltant semblen grans matalasos que esperen la meva caiguda. Paro a menjar, i quedo absort per les vistes, el volca m' ha regalat moltes coses, pero sobretot una visio diferent dels voltants d'un cim, el ser el rei de tot el que t'envolta,de tot. Ara, baixo volant la glacera, segueixo unes traces anteriors i esquiant baixo com un animal, ni el Alberto Tomba, jejejej!!! Paro per descansar, perque son cinc cents metres de baixada, i com un telo que es tanca vaig gaudint els darrers moments de la funcio, aviat entrare en la zona de boira i no veure res mes, nomes ho sentire. I aixi es, ja he arribat al refugi, alla, tots em feliciten per la rapida ascencio de 4 hores i mitja en pujar i baixar (i aixo que la guia diu 6 en pujar), els militars i la gent que avui baixa no es creuen que hagi fet cim, jejeje, pero rient i parlant al final veuen que no em mouen els cims, sino les sensacions, i les busco on siguin a dalt o a baix. Al final la Adriana, la Sofia i el Carlos em baixen a la ciutat en el seu cotxe i em conviden a un asado a casa seva. No tinc paraules per agrair tanta amabilitat, a vegades em sento tan estimat per gent desconeguda, que el cor em fa un salt, a ells els recordare sempre,per estimar un extrany, per fer-lo sentir seu, gracies familia, gracies per tot. Per fi el Lanin s' ha afegit als meus amics, fa dos anys va estar molt esquerp, pero aquest any l' he tractat millor i ell m' ho ha facilitat, els mapuches creuen que dins la muntanya hi ha l'esperit, i que s' hi ha de parlar, jo encara que no us ho cregueu hi vaig parlar, vaig provar de sentir-lo, i en aquell dia 5 de Març de 2007 vaig ser l'unic de pujar al cim de 50 persones jo vaig ser l' unic a partir d' aqui cadascu que cregui el que vulgui! Us estima desde Xile el Rusky, un volcanic!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies. He disfrutat molt amb la lectura de la teva aventura.