dimarts, 3 d’abril de 2007

Mendoza, 21 de Març del 2007.


Ja soc als Andes centrals d' Argentina, muntanyes de mil colors, grandioses, gegantines, i jo sol, nomes amb un petit croquis que em va donar el Guillermo (company que varem coneixer a l' Aconcagua fa dos anys). La nit ha estat moguda, he somiat molt, he suat dins el meu sac. Ja a 3000 mtrs, enmig d'una vall on conflueixen dos torrents hi ha la meva petita tenda i jo a dins solet. El despertador ha sonat a les sis i quaranta i el fogonet ja funciona i escalfa l'aigua per fer una lleteta. El dia es va llevant i jo surto a fora per començar l'atac al cim, el Cerro Leñas, de 4351 mtrs, no tinc molta informacio, nomes ahir a la tarda aprofitant l'arribada vaig guaitar un xic la muntanya i la ruta. Comenco a caminar, fa fresca, el frontal ilumina la matinada, recorro un pedregar i remunto el torrent de la dreta, l'aigua cau fent molt soroll i jo busco la manera de cansarme menys per que no hi ha cami, i aqui tot son tarteres gegants. Surto en un turo, el torrent segueix, i jo al seu costat vaig pujant, una cabra solitaria es posa a costat meu i mira la vall, jo la miro, i ella tambe em mira, i s'estranya,jejeje. Segueixo pujant, tot de blocs han caigut de diferents esperons, tots descompostos, segueixo una petita traça, pero es de cabres i no es un cami pero em facilita l'ascens. Una apretada i paro de cop, quina caguera, la llet m'ha fet mal i haig de treure-ho tot rapid, per darrere. El dia ja a agafat colors, les muntanyes al meu voltant es van llevant, tons rojos, marrons, grocs, beixos, blancs, es un espectacle pero em canso i paro bastant. Remunto la vall per la dreta del torrent, amb la vista busco per on haure de pujar mes endavant, sera dur per que el cim no es veu, queda amagat darrera un turo de torres i colors fantastics. Mes amunt em trobo amb un gran ramat de cabres, potser unes cent, em veuen i s'esveren, es posen davant meu neguitoses, jo no les vull molestar pero semblo el pastor rere seu, es com si em marquessin el cami a seguir. Per fi es fiquen a un costat i les deixo enrere, aqui ja haig de decidir pujar mes dret, aprofito una congesta de neu i pujo mes relaxat que no per les tarteres. Surto en un repla, no molt gran pero ja amb mes vistes, no hi ha cami i l'imagino i el faig jo. Ara hem planto en una zona de tarteta, m'he ficat en un merder, aqui es molt dur pujar, no puc fer cinc metres i ja bufo com un boig, els peus em patinen i el cansament es extrem, la paciencia s'acaba per moments, em torno boig, no puc mes, pero metre a metre vaig ascendint. A sobre, a uns doscents metres hi ha un petit espero que surt en un coll, es l'unica manera de pujar millor, ficarme en roca dura, pero fins alla pateixo com mai, i l' alçada es deixa notar. Al arribar a l'espero veig que es descomposa tambe, pero busco la manera de pujar sense que em caigui tot sota els peus. El dia ja es clar, jo estic a l'ombra, i sort per que el sol aqui es implacable, es fica dins el cap i et mata a poc a poc. Per fi surto al coll, alla em dona la benvinguda el sol tambe, pero unes vistes genials de la cordillera saluden els meus ulls. Quedo bocabadat dels colors, semblen obres d'art. Pintades totes les pendents i tots els cims em donen la força necesaria per continuar. Voltejo unes torres grises i surto en un llom, d' aqui es veu el cim, queda un xic a la dreta pero ja visible la confiança aflora dins meu. Trobo la traça que em va dir el company i la segueixo, paso pel mig d'uns penitents de gel, ells silenciosos em guien cap a una canal descomposta. Entre dos torres marronoses m' arrosego i surto en un altre coll, ja a 4000 metres, el cel es ben blau i el sol em cau com un pes al cervell. Bec i bufo, es dur pujar en aquest cim, penso, pero segueixo. Despres de travessar horitzontalment una tartera surto en una cresta, el cim es veu aprop, pero he perdut la traça i m' he ficat en un cami sense sortida, una cresta descomposta, com si algu es dediques a posar una pedra sobre l'altre, es perillos i em fa recular. D' aqui ja veig l'altre vessant, el cerro Sosneado i el Cerro Paraguay, valls profundes de tots colors que alegren el meu petit cor. Reculo i travesso la cresta per sota, torres de color cendra descomposta son els meus companys, les vorejo, les passo i ja em trobo sota el cim, una formacio blanca, de roca bruta i amb una creu roja al seu punt mes alt. L'alçada no em fa mal pero el sol si, la hidratacio es constant i em fa be. Els ultims metres son per una cresta, es altiva i vertical i cau per tots costats, pero un cable de ferro ajuda a protegirte, i per fi, despres de quatre hores arribo al cim, punxegut,vertical i solitari, ja hi soc. Les vistes es tornen gegantines, al sur, al nord, a l'oest, muntanyes i mes muntanyes de tots colors, quedo ben impresionat, es tan irreal, tan genial, tan diferent pels meus ulls. Em sento cansat, ha estat dur, pero el premi es grandios, inmensitat, molta inmensitat, tot son cims de colors diferents, tarteres que dibuixen formes ilusories, i tot per mi, per mi sol, a vegades penso que es massa per mi, i penso en vosltres, en que tambe ho pogueu gaudir amb mi. Menjo, bec, tiro fotos, i m'estiro un moment al cim, relaxat i cansat jec uns 30 minuts abans de despedirme de tot. Ha estat una ascencio ja diferent, a vegades he recordat la grandiositat de l' Aconcagua, els seus colors i la seva bellesa natural, pero tambe he patit la soletat, tot aixo es massa per mi, pero es aixi. la baixada sera diferent, vull voltar un xic i gaudir molt mes i aixi ho faig, paro miro, remiro i gaudeixo de tots els cims, al nord els nevados ja mes alts m'esperen, muntanyes i valls gegantines estan esperant la meva arribada, i jo sol pero fort clavo la meva mirada en elles, seran les meves amigues, les meves ilusions els dies que estan per arribar. Gracies, gracies per fer-me sentir tan petit, tant insignificant enmig de tanta bellesa, tanta natura viva, fins aviat, les saludo i baixo les tarteres volant, com els somnis que ja corren per la meva ment, volant. Rusky I, Cerro Leñas (4.352m.), Cerro Torre Groga (4.315m.), Cerro Roig (4.000m.), Cerro Punta de Fletxa (3.900m.)!!!! El centre Excurcionista d Avinyo ja ha passejat el seu cor per els vostres cims.